Revisió del 11:14, 27 set 2008 modifica 193.152.143.236 (discussió) →‎Història ← Edició anterior		Revisió del 08:38, 17 oct 2008 modifica desfés Jolle (discussió \| contribucions) Autopatrullats 117.936 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: '''Naupacte''' (llatí '''''Naupactus''''', grec '''''Naupaktos'''''), coneguda també com '''Lepant''' (de l'italià '''Lepanto'''; en turc '''Ayanabakhti''') esés una ciutat ~~galga~~grega del nomòs d'[[Etòlia-Acarnània]], a la costa nord de l'estret que separa el [[golf de Patres]] del [[golf de Corint]]. Te mes de deu mil habitants. Hi ha les ruïnes d'antigues fortificacions venecianes a la badia de Naupacte, anomenades Kastro Moreas (al sud) i Kastro Rumelias (al nord) que al seu temps foren conegudes com els Petits Dardanels. La ciutat és seu d'un bisbat. == Història == Línia 5: Antiga ciutat de la [[Lòcrida Ozòlia]] i el millor port de la costa nord del golf de Corint l'entrada del qual dominava, derivaria el seu nom d'un heracleida, '''Naupactos''', que va ser a aquest lloc amb la flota abans de creuar al [[Peloponès]]. Després de les [[Guerres Mèdiques]] va caure en mans dels atenencs que hi van establir als messenis expulsats del seu país pels espartans als final de la [[tercera guerra messènica]] el [[455 aC]]. El messenis van patir els saquejos del etolis i van convèncer al general atenenc [[Demòstenes]] d'atacar el interior d'[[Etòlia]]. Demòstenes va sortir de Naupacte amb una força considerable però ja al interior d'Etòlia fou derrotat a ''[[Egitium]]''. Els etolis llavors, aliats als espartans de Euriloc, van atacar Naupactos que Demòstenes va poder defensar amb ajut dels acarnanis. Després d'això els etolis no van participar mes a la guerra si be alguns mercenaris va combatre pels atenencs a [[Sicília]]. Durant la [[guerra del Peloponès]] fou quarter general de la flota atenenca a la zona de Grècia occidental. La flota atenenca dirigida per l'almirall Fòrmion, va derrotar als lacedemonis a Naupacte el [[429 aC]]. Línia 15: La ciutat tenia un temple dedicat a [[Posidó]], un dedicat a [[Artemisa]], una cova sagrada d'[[Afrodita]] i un temple dedicat a [[Asclepi]], en ruïnes ja en temps de [[Pausànias]]. Fou destruïda per un terratrèmol en temps de [[Justinià I]] ([[553]]) i reconstruïda mes tard; altre cop destruïda per un terratrèmol al segle VIII, fou altre cop reconstruïda; durant aquest període, sota dominació bizantina, portà el nom d'Eplaklos. Va passar a Venècia el [[1407]] que van deformar el nom a Lepanto. Els venecians la van fortificar i el [[1477]] va resistir un setge dels otomans que va durar quatre mesos; però el [[1499]] fou conquerida finalment per [[~~Baiazid~~Baiazet II]]. i fou la capital del sandjak de Aynabakhti. El [[7 d'octubre]] de [[1571]] fou escenari de l'anomenada [[batalla de Lepant]]. El [[1678]] els venecians la van reconquerir però la van haver de retornar als otomans en virtut del tractat de [[Karlowitz]] de [[1699]]. El [[12 de març]] de [[1829]] va passar a mans dels grecs i el [[1830]] fou reconeguda com a part de la Grècia independent. ~~El [[1830]] fou reconeguda com a part de la Grècia independent.~~ [[Categoria:Ciutats de Lòcrida]]

Naupacte: diferència entre les revisions