Diferència entre revisions de la pàgina «Dodecafonisme»

m
cap resum d'edició
(petites modificacions)
m
El '''dodecafonisme''', del [[Grec antic|grec]] ''dodeka'' (dotze) i ''fonos'' (so), és una tècnica de composició en la que es dóna la mateixa importància a les dotze notes de l'[[escala cromàtica]], a diferència d'altres sistemes en els que hi ha una [[nota]] central i les altres compleixen relacions harmòniques. Utilitza plenament els dotze sons de l'escala cromàtica, rebutja el sistema tonal i estableix altres bases de composició.
 
Tècnica de composició ideada per [[Arnold Schönberg]] (1923) que consisteix a estructurar cada obra musical sobre una sèrie de dotze sons (les notes de l'escala cromàtica), presentats un sol cop i en un ordre determinat pel compositor. La sèrie pot oferir quatre modalitats: original, retrògrada (interpretació de l'original en sentit contrari), inversió de l'original (en la qual els intervals originals són interpretats en mode contrari) i retrògrada de la inversió. Pot ésser emprada en totes les seves transposicions i aparèixer en posició horitzontal, vertical o bé en una combinació d'ambdues. El mètode dodecatònic fou considerat la màxima creació musical de l'avantguardisme, i els principals compositors foren el mateix Schönberg, A.Berg i A. Webern. Posteriorment, donà origen al [[serialisme]]. La introducció del mètode dodecatònic a Catalunya fou obra de [[Robert Gerhard]], deixeble directe de Schönberg, amb el Quintet per a instruments de vent (1933).
 
==Com compondre una peça dodecafònica==
8.809

modificacions