Economia del Togo: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Togo phosphates mining.jpg|miniatura|esquerra|Mineria de [[fosfat]] aal [[Togo]].]]

La petita [[economia]] dedel [[Togo]] depèn de l'[[agricultura]] comercial i de subsistència, que empra el 65% de la seva força de treball (l'any 1987 s'estimava que la població activa agrària passava del 70%).<ref name=:0>{{Ref-llibre|títol=Gran geografia universal, vol. 7. Àfrica|data=abril de 2000|editorial=Edicions 62|pàgines=358-359|isbn=9788429746983}}</ref> [[Cacau]], [[cafè]] i [[cotó]] generen el 40% dels ingressos d'exportació, sent el cotó el més important producte exportat. Així i tot és necessari importar alguns aliments bàsics.<ref name=CIA>{{ref-web|url =https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/to.html |títol= The World Factbook|autor=CIA|consulta = 27 de juny de 2017}}</ref> Alguns productes destinades aldestinats consum intern són el [[blat de moro]], la [[mandioca]] i el [[mill]] que permeten en aquests moments garantir un mínim alimentós als togolesos.

El Togo és el 4t productor mundial de [[fosfat]]<ref name=CIA/> que existeixen prop de 60 milions de t en reserves, extraient una mica més d'1 milió anual. Els jaciments més importants es van descobrir al començament de la dècada dels anys seixanta, al riu [[Haho]], al centre del país. Una línia fèrria es va construir expressament per al transport de mineral unint els punts d'extracció amb el port de [[Kpémé]].<ref name=:0/> Els majors problemes de les explotacions deriven de la falta d'inversions tecnològiques en els processos industrials i de captació del material i l'esgotament de les mines de més fàcil accés.

El [[Togo]] arrossega un deute important pel procés d'[[industrialització]] que va emprendre en els anys 70 del {{segle|XX}}, sobretot en indústria manufacturera ([[tèxtil]], etc.). Això va coincidir amb les ajudes del [[Fons Monetari Internacional]] per a un ajust econòmic, al costat de préstecs del [[Banc Mundial]], que van haver de ser renegociats en [[1994]] davant el fracàs de les polítiques de [[privatització]] i el descens del nivell d'ocupació i empobriment social. Aquesta situació, no obstant això, no ha millorat i el país es troba pendent de la condonació de tota o part del deute extern en [[2005]] de conformitat amb la política empresa per la [[Unió Europea]] i [[Estats Units]].