Ricardo Fernández de Tamarit: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
Cap resum de modificació
Línia 2:
'''Ricardo Fernández de Tamarit'''.(?, 1874 - Madrid, 1953). Militar.
 
Ingressà a la infanteria el 1888. Lluità a [[Guerra d'Independència de Cuba|Cuba (1895-98)]], i, el 1917 ascendí a tinent coronel. Fou preceptor d'[[Alfons XIII]]. De setembre a desembre de 1919 va estar al davant del batalló de voluntaris del Regiment de Melilla i a partir de l'1 de setembre de 1920 comandà el tercer batalló del Regiment d'Àfrica. El 1922, ascendí a coronell i fou destinat a [[Mallorca]], on comandà la zona de reclutament de Palma 48. El 1931, es va fer càrrec del regiment d'infanteria Inca 62, que es va dissoldre poc després. Quan s'inicià la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], estava en situació de retirat a Palma i es reincorporà al servei. Virulent espanyolista i enemic de qualsevol contemplació cap a les cultures no castellanes, l'octubre de 1936, va mantenir una polèmica a la premsa amb [[Llorenç Villalonga i Pons|Llorenç Villalonga]], en la qual mostrava el seu desacord i el seu despit contra els signants de la [[Resposta als catalans|Resposta al Missatge dels Catalans]]. Fou nomenat jutge instructor de la causa contra el comandament[[Comandància militarGeneral de Balears|comandament militar de Balears]], que es va veure el desembre de 1936, inspector dels jutjats militars de la comandància militar de Balears (1937) i director de l'Escola Militar de Lluc. Va ser el jutge instructor de l'ignominiós judici que va condemnar a mort [[Emili Darder i Cànaves|Emili Darder]], [[Alexandre Jaume Rosselló|Alexandre Jaume]], [[Antoni Mateu Ferrer|Antoni Mateu]] i [[Antoni Maria Ques Ventayol|Antoni Maria Ques]]. El 1938, comandà el sector militar de Palma. Aquest mateix any, ocupà interinament el càrrec de cap nacional de Mobilització, Instrucció i Recuperació -MIR-. El 1939, fou nomenat general honorífic i inspector de les fortificacions i obres de les Balears, càrrec que ocupà fins al 1952. En aquesta època fou el responsable de la construcció de l'anomenada Línea[[Línia Tamarit]] que consisteix en la línia de búnkers[[búnquer]]s i fortificacions al llarg de la costa nord i del llevant de Mallorcamallorquina i que són molt visibles encara en llocs concorreguts com la platja d'es[[el Trenc]]. També exercí l'ensenyament orientat a la preparació d'ingrés a les acadèmies militars.<ref>{{GEM|5|246|Ricardo Rodríguez Tamarit}}</ref>
 
== Referències ==