Unió de les Corones: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Diacrítics
m Diacrítics
Línia 9:
L'aspecte més important però fou el que comportà que, mitjançant aquest matrimoni, en el futur la [[dinastia Stuart]] escocesa passà a dirigir el Degne d'Anglaterra. En el moment de realitzar-se el casament, necessari per a arribar a la desitjada pau entre els dos monarques britànics, aquesta idea era ben remota. La pau, però, no fou en "perpetuïtat", ja que tan sols va durar deu anys: el [[1513]] [[Enric VIII d'Anglaterra]], que havia succeït el seu pare quatre anys abans, va decidir declarar la guerra amb el [[Regne de França]], i en resposta aquest país va invocar els termes de l'[[Aliança Auld]], el seu antic vincle amb el Regne d'Escòcia. Així doncs, Jaume IV d'Escòcia va envair el nord d'Anglaterra i va encapçalar la [[Batalla de Flodden]], en la qual el rei escocès morí i el seu país fou derrotat.
 
En els decennis posteriors les relacions entre Anglaterra i Escòcia anaren de mal en pitjor. A mitjans del regnat del rei anglès els problemes de la successió es convertiren en un gran problema d'estat, però s'atreví a excloure de la línia de successió els descedents de Margarida Tudor, problema que es veié resolt inicialment quan [[Isabel I d'Anglaterra]] accedí al tron. Encara que la qüestió del seu matrimoni es va plantejar una vegada i una altra durant el seu regnat, la mateixa reina pospossà i eludí aquesta necessitat. A finals del seu regnat ja es feu evident que l'únic capacitat per poder esdevenir l'hereu del tron anglès era [[Jaume VI d'Escòcia]], besnétbesnet de Jaume IV i Margarida Tudor, un fet que fou anhelat per ell durant molts anys.
 
== Vegeu també ==