Revisió del 05:22, 29 juny 2021 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m bot: -va pasar +va passar ← Edició anterior		Revisió del 14:17, 19 jul 2021 modifica desfés Banyeres (discussió \| contribucions) Autopatrullats 28.200 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 5: [[Fitxer:Faro Cabo de Creus.jpg\|miniatura\|Far del cap de Creus]] El '''cap de Creus''' és un [[cap (geografia)\|cap]] del litoral de l'[[Alt Empordà]] ([[Catalunya]]), situat a l'extrem nord de la [[Costa Brava]], al final d'una petita [[península]] que s'endinsa a la [[mar Mediterrània]] i que separa el [[golf de Roses]], al sud, del [[golf del Lleó]], al nord. Aquest cap és el punt més oriental de la [[península Ibèrica]]. L'àrea del cap pertany al [[municipi\|terme municipal]] de [[Cadaqués]] i forma part del [[Parc Natural del Cap de Creus]]. A la contrada, és conegut també com a cap del Diable, i els sectors N i S de mar que el cap separa, com a mar d'Amunt i mar d'Avall, respectivament. Sobre el promontori més pròxim a la punta, a 87 [[msnm]], hi ha un [[far]] construït sobre els fonaments d'una torre de senyals romana, que a la baixa edat mitjana també va servir com a torre de guaita.<ref>{{ref-llibre\|títol=Els fars de Catalunya. De nord a sud per la costa \|url=http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_59058912_1.pdf \|editorial=Generalitat de Catalunya \|data=2010 \|isbn=978-84-393-8609-4 \|pàgines=p.18}}</ref> a torre de guaita.<ref>{{ref-llibre\|títol=Els fars de Catalunya. De nord a sud per la costa \|url=http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_59058912_1.pdf \|editorial=Generalitat de Catalunya \|data=2010 \|isbn=978-84-393-8609-4 \|pàgines=p.18}}</ref> Sembla que l'origen del nom no teté res a veure amb "creus". La paraula ''ker'', en la llegua ibera de la tribu dels indicets significava amuntegament pedregós o muntanya pedregosa. En arribar els romans, la zona va ser denominada ''Caput Kerus'', llatinitzant la nomenclatura dels indígenes, que al català va passar ~~como~~com a Cap de Creus, ja que, de forma natural, es va buscar la forma, amb un significat real, a la paraula original. == Península del cap de Creus == Linha 20 ⟶ 19: [[Fitxer:Paisaje Cabo de Creus.jpg\|miniatura\|esquerra\|Paisatge del cap de Creus]] Engloba els municipis d'[[Elel Port de la Selva]], [[Lala Selva de Mar]], [[Llançà]], [[Cadaqués]], [[Palau-saverdera]], [[Pau (Alt Empordà)\|Pau]], [[Roses]] i [[Vilajuïga]]. Forma un litoral extremadament abrupte, d'aigües profundes, amb abundants illots, altíssims penya-segats, escollís de roques descarnades per l'erosió i els vents, prats i boscos a l'interior, i amagades cales d'aigües transparents, sovint només accessibles des del mar. Com a punt més oriental de la península Ibérica, és un punt important de flux d'aus migratòries. Destaca especialment la singularitat d'algunes roques associades a formes d'animals que, amb el pas del temps, han arribat a ser mítiques; és el cas de l'àguila del [[Pla de Tudela]] i el lleó del Cap Gros, o el de la roca de l'illa de Culleró, situada davant la cala del mateix nom i en la qual sembla que Salvador Dalí s'hi va inspirar per crear l'obra [[El gran masturbador]]. == Història == Hi ha restes del poblament d'aquesta zona ja durant el període prehistòric. La zona està esquitxada de diverses restes de [[dolmen\|dòlmen]]s. Durant l'antiguitat els [[rodis]] fundaren a prop de l'[[istme]], [[Roses]]. Més al Nord ja en ple cap de Creus trobem [[Cadaqués]] i més al nord hi ha, a les acaballes del cap, el [[Port de la Selva]]. Durant l'època medieval es funda el [[Monestir de Sant Pere de Rodes]]. Ben entrat el {{segle\|XX}} es crea el [[Parc Natural del Cap de Creus]] ~~Durant l'època medieval es funda el [[Monestir de Sant Pere de Rodes]].~~ ~~Ben entrat el {{segle\|XX}} es crea el [[Parc Natural del Cap de Creus]]~~ Al cim del [[Pení]] hi ha les instal·lacions d'una estació de radar (Esquadró de Vigilància Aèria número 4, EVA-4) que pertany a l'exèrcit de l'aire espanyol, construïda pels Estats Units l'any 1959.

Cap de Creus: diferència entre les revisions