Català ribagorçà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Diacrítics |
Cap resum de modificació |
||
Línia 7:
Els reis aragonesos, que disposaven dels dominis del [[Comtat de Ribagorça]] a la riba del [[Riu Isàvena]], de llengua catalana, van conquerir el seu territori seguint les riberes dels rius [[Riu Éssera|Éssera]] i [[Cinca]] en viles que incorporaren l'aragonès com a llengua, mentre que els [[Comtat de Barcelona|comtes de Barcelona]] i [[Comtat d'Urgell|Urgell]] vers el [[1056]], conqueriren la riba de la [[Noguera Ribagorçana]], i més tard els comtes d'Urgell i l'[[Orde del Temple]] conqueririen la [[Llitera]], establint la frontera màxima del català a l'Aragó.<ref>{{ref-llibre|cognom=Griera i Gaja |nom=Antoni |títol=Gramàtica històrica del català antic |url=http://books.google.cat/books?id=v0b42_lShMUC&pg=PA7&dq=Catal%C3%A0+ribagor%C3%A7%C3%A0+occidental+aragones&hl=ca&ei=ZWR9TtSeD4i58gOx5MCzAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDcQ6AEwATgK#v=onepage&q&f=false |editorial=[[Institució Patxot]] |data=1931 |pàgines=p.7 }}</ref>
[[Joan Coromines]], en una conferència (13 de febrer del 1967) sobre ''El català, llengua de la Ribagorça'', feu l'apologia d'aquesta varietat per l'arcaica puresa dels seus parlars (''disnar'' ‘dinar’, ''ferre'' ‘ferro’, ''emprar'', diferència entre ''moixó'' i ''aucell'') i el fet de constituir, com a marca lingüística, "la nostra primera línia", "la nostra
cuirassa" enfront de l'expansió castellana.
| |||