Obre el menú principal

Canvis

m
cap resum d'edició
'''Conrad Saló i Ramell''' ([[Granollers]], [[4 de desembre]] del [[1906]] - [[La Bisbal d'Empordà|La Bisbal]], [[8 de juliol]] del [[1981]]) va ser músic i, sobretot, compositor de [[sardana|sardanes]], de gran anomenada. Tota la seva carrera va estar vinculada a la [[cobla]] ''[[La Principal de la Bisbal]]''.
 
Nasqué en el si d'una família de músics, originària de [[Palau-sator]]: a mitjans segle XIX, Eusebi Saló era tible i director de la cobla '' [http://www.geocities.com/TheTropics/Lagoon/5533/hestor2.html Vella]''. El succeïren els seus fills Emili (fiscornaire i contrabaixista) i Martí Saló i Parals. Altres familiars músics eren en Josep (tible, trompetista i violinista, director de les cobles ''La Principal de la Bisbal'' 1912-1915 i ''Catalonia''), Jaume (cornetí) i Telesfor Saló (contrabaix). En Martí Saló i Parals, instrumentista de cornetí i de trompeta, va tocar a l'orquestra ''Nova Catalana'', de Granollers, a la ''Moderna Monnés'', d'[[Esparreguera]], a ''La Principal de Palafrugell'', de [[Palafrugell]], a ''La Selvatana'', de [[Cassà de la Selva|Cassà]], i a ''La Principal de la Bisbal''. A lL'any 1905 tingué un fill, [[Emili Saló i Ramell|Emili]], que esdevindria un músic excel·lent; i a l'any següent, en Conrad.
 
En Conrad Saló rebé els primers ensenyaments de música del seu pare, a l'Escola de Música de la Bisbal. A lL'octubre de 1913 entrà a l'[[Escolania de Montserrat]] i hi va ser primer tiple durant cinc anys; tingué com a mestres de música els pares Anselm Ferrer (piano i harmonia) i Ildefons Civil (violí). Quan abandonà el monestir, amb 16 anys, havia estudiat harmonia, contrapunt i composició, i dominava el piano, l'orgue, el violí i el cornetí. Poc després, ampliaria la seva formació a l'''Acadèmia Casals'' de Barcelona, aprenent piano amb [[Enric Casals i Defilló|Enric Casals]] i violí amb en [[Blai Net]].
 
Pel carnaval del 1923 entrà a la cobla ''La Principal de la Bisbal'' (on ja hi tocaven el seu pare i el seu germà) com a segon fiscorn en la formació de cobla, i violí i piano en la formació d'orquestra. A l'any 1935 n'esdevingué director, substituint en Genís Canet i Boadella. Romangué a la cobla fins a la jubilació, a l'actuació de Carnaval del 1977, a Sitges. Durant els anys que l'encapçalà, la seva exigència i el seu rigor portaren la cobla-orquestra a un nivell altíssim. Una de les seves actuacions fou reforçar-la amb un tercer trompeta i un segon trombó, equilibrant la força de la fusta del davant amb un darrera potent, i guanyant possibilitats harmòniques en les interpretacions.