Competència comunicativa: diferència entre les revisions

m
Complement directe
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
m (Complement directe)
 
Segons Badura, consta per tant de dos components: un hermenèutic (capacitat d'entendre missatges verbals aliens i de respondre-hi) i un tàctic o retòric (aprofitament del context per millorar l'eficàcia, considerant també elements no verbals). Aquest segon component seria objecte d'estudi de la pragmàtica.
 
Dell Hymes<ref>Hymes, D.H. (1971). On communicative competence. Philadelphia: University of Pennsylvania Press.</ref> va resumir els seus components gràcies a l'acrònim Speaking (parla), ja que la comunicació elemental és sempre oral (no tots els idiomes tenen escriptura). La S respon a la situació comunicativa (grau de formalitat, moment...) i determina la [[varietat lingüística]] que s'ha de triar. La P fa referència als participants, perquè la relació i el rol social dels parlants afecta alel discurs. La E denomina els objectius ("ends" en anglès), el propòsit de l'intercanvi. La A resumeix els actes comunicatius o context lingüístic, és a dir, com afecta el que ja s'ha dit en la interpretació del missatge (per l'aparició d'elements implícits, per exemple). La I és la inicial dels instruments, per tant del codi i el canal: no és el mateix escriure que parlar o usar una sola llengua que barrejar diverses en un context de [[plurilingüisme]]. La N recorda les normes socials que afecten a la comunicació i a altres conductes, incloent el contacte físic i la comunicació no verbal entre parlants. La G fa referència al gènere o [[tipologia textual]]. Aquests elements se sumen al coneixement gramatical i les destreses bàsiques.
 
== Coneixements i habilitats ==
2.700.823

modificacions