Norodom Chantaraingsey: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Ús correcte de les preposicions
m Diacrítics
Línia 7:
== Biografia ==
=== Cambodja colonial i Primera Guerra d'Indoxina ===
El príncep Norodom Chantaraingsey, nétnet de [[Norodom de Cambodja]] i cosí del rei [[Norodom Suramarit]], va néixer el 1926 a [[Phnom Penh]].<ref name=dob>. En algunes fonts, no obstant, situen el seu any de naixement el 1924.</ref> Era més petit que el fill de Suramarit, el futur rei [[Norodom Sihanouk|Sihanouk]]. En el transcurs de la [[Segona Guerra Mundial]] va començar la seva carrera militar, quan els [[Japó|japonesos]] van [[Ocupació japonesa de Cambodja|ocupar el país]], afiliant-se a les forces antifranceses patrocinades per Japó, dirigides per [[Son Ngoc Thanh]]. Després del final de la guerra i el retorn del domini colonial, Chantaraingsey va marxar a [[Tailàndia]], convertint-se en un dels principals líders no comunista dels [[Khmer Issarak]], capitanejant la resistència armada a les províncies de [[Província de Kampong Speu|Kompong Speu]] i [[Província de Kampong Thom|Kompong Thom]], acompanyat d'una milícia privada.<ref name=dommen>Dommen, A. ''The [[Indochinese]] experience of the [[French Army|French]] and the [[United States Army|American]]s'', [[Indiana University Press]], 2001, p.197</ref> El 1949 va unir-se al [[Comitè d'Alliberament Nacional Khmer]], on fou nomenat "Cap Suprem de l'Exèrcit", i a partir del 1951 es va associar amb les tropes de [[Son Ngoc Thanh]] a [[Siem Reap]], tot i que va mantenir les seves pròpies unitats, actuant com a [[senyor de la guerra]] regional.
 
[[Pol Pot]] va descriure Chantaraingsey, qui havia lluitat contra els francesos aliat amb el [[Viet Minh]] i d'altres unitats khmers, com un personatge essencialment feudal en estil, essent els seus homes no massa més que simples bandits.<ref name=chandler>Chandler, D. ''Brother number one: A political biography of Pol Pot'', Westview, 1999, p.41</ref> En un moment donat, els comunistes van arribar a considerar convertir Chantaraingsey en el principal candidat a rei, enlloc de Sihanouk, però finalment es va mostrar molt recelós de la influència vietnamita als quadres comunistes.