Revisió del 07:58, 11 juny 2021 modifica CarlesVA (discussió \| contribucions) Autopatrullats 38.256 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 13:34, 21 jul 2021 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.547 edits m Diacrítics Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 17: El 1039 va morir Xabib ibn Watthab i el va substituir el seu germà Mutain ibn Watthab que va recuperar les seves terres ancestrals excepte Rakka i Rafika, on s'havia instal·lar al-Sayyida. Els numairites es van acostar a Nasr al-Dawla ibn Marwan i vers el 1048 van derrotar al seu servei a un ''ghazi'' que es feia dir Asfar al-Taghlibi com el ''ghazi'' que mig segle abans havia lluitat contra els romans d'Orient. El 1061 dominava a [[Harran]] el xeic Mani ibn Xabib ibn Watthab, ~~nét~~net del fundador que va donar suport al seu nebot matern Mahmud ibn Sàlih ibn Mirdàs d'Alep en contra del seu oncle, el príncep [[mirdàsida]] Thimal ibn Sàlih, que s'havia creat un principat a l'est, a la vora de l'[[Eufrates]]; després de diversos combats i treves, la calma va tornar per l'acció mediadora d'al-Sayyida que va reconciliar a Mani i a Thimal, i va acompanyar a aquest a Alep on fou altre cop reconegut (1061) però va morir el 1062. El 1070 al-Sayyida va haver d'intervenir altre cop per demanar al sultà seljúcida [[Alp Arslan]], que estava assetjant Alep on governava el seu fill [[Mahmud ibn Nasr]], de desistir d'humiliar Mahmud fent-li besar la seva estora en signe de submissió; aquesta vegada no va aconseguir el seu objectiu; pocs mesos després la destrucció de l'exèrcit romà d'Orient a la [[batalla de Manazkert]] (1071) privava als numairites (watthàbides) i [[kilabites]] ([[mirdàsides]]) de la protecció eventuals de les forces imperials. El 1089 una coalició d'àrabs amb els Banu Numayr i els [[Uqayl]], dirigida per l'emir [[Uqàylides\|uqàylida]] de Mossul [[Múslim ibn Qurayx\|Xàraf-ad-Dawla Múslim ibn Qurayx]] va derrotar als turcmans, però en els mesos següents el príncep turc [[Tutush I]] i les seves forces turques van assolar tot el nord de Síria. El 1081 Muslim va haver d'intervenir a Alep on els [[mirdàsides]] havien perdut el poder el 1080. El 1083 Muslim, ara emir de Mossul i Alep, va formar una coalició de tribus [[iemenites]] i [[Qays Aylan\|qaisites]] de Síria (que va incloure als Banu Numayr) contra els kurds de la [[Al-Jazira\|Jazira]] i altres tribus àrabs (incloent fraccions dels Banu Uqayl i dels Banu Numayr); amb el suport del mateix governador d'Harran Yahya ibn al-Shatir, un servidor d'Ibn Utayr que administrava l'emirat en nom de l'infant Alí ibn Watthab, Múslim ibn Qarwaix va poder ocupar la ciutat i emirat (1081) i va instal·lar com a governador a Jàfar al-Uqaylí que hi va instaurar el xiisme. El 1083, mentre Muslim assetjava [[Damasc]], Harran fou reconquerida pel cadi QAbu Djalaba al-Hanbali que la volia retornar a Yahya ibn al-Shatir per administrar-la altre cop pels Banu Watthab; Yahya i Ibn Atiyya al-Numayri van recuperar la ciutat però el mateix any Muslim la va reconquerir i va executar al cadi i als seus fills i un centenar d'habitants tot i que havien obtingut l{{'}}''aman''. El 1085 Muslim va morir a mans del turcman [[Sulayman ibn Kutalmix]] que s'havia apoderat d'[[Antioquia]]. Els poders àrabs del nord de Síria i la Djazira van caure un rere l'altra davant dels nous vinguts turcmans; els Banu Numayr van restar no obstant a la zona, sense poder polític.

Numairites: diferència entre les revisions