La concepció més o menys unitària del domini lingüístic català, almenys en el camp lingüístico-cultural, havia estat prou comuna almenys a partir de la [[Renaixença (catalana)|Renaixença]] (Marià Aguiló, Antoni de Bofarull, Teodor Llorente). Quant al terme ''pancatalanisme'' pròpiament dit, fou encunyat per [[Josep Pijoan i Soteras]] i aparegué en un article a ''[[La Renaixensa]]'' el [[1899]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Castellanos i Vila |nom=Jordi|enllaçautor=Jordi Castellanos i Vila |cognom2=Pijoan i Soteras i Vila |nom2=Josep|enllaçautor2=Josep Pijoan i Soteras |títol=Política i cultura |editorial=la Magrana |data=1990 |pàgines=17-19 |isbn=84-7410-513-7}}</ref> tingué un primer teoritzador en [[Alfons Maseras i Galtés]], qui en [[1915]] publicà ''Pancatalanisme. Tesis per a servir de fonament a una doctrina''<ref>{{ref-publicació|cognom=Maseras i Galtés |nom=Alfons|enllaçautor=Alfons Maseras i Galtés |article=Pancatalanisme. Tesis per a servir de fonament a una doctrina |url=http://webs.racocatala.cat/eltalp/pancat2.htm |publicació=Renaixement |data=21 gener 1915 |pàgines=53-55}}</ref> i anà adquirint contingut polític progressivament. La creació de [[Nostra Parla]] el 1916 junt a la secció mallorquina el 1918 i la secció valenciana el maig del mateix any{{sfn|Graña Zapata|1995|p=39}} impulsaria l'ideari pancatalanista a tots els Països Catalans. AlEl [[nacionalisme valencià|valencianisme]] de la [[dècada dels 30]] es defensava l'agermanament amb la resta de terres de parla catalana com així es feia per part del [[catalanisme]] d'[[Antoni Rovira i Virgili]].<ref>{{harvsp|Martí|2012|p=32}}</ref> Entre els precursors del pancatalanisme al [[País Valencià]], trobem a [[Eduard Martínez i Ferrando]] i el text ''[[Síntesi del criteri valencianista]]'',<ref name="ferrando">{{ref-llibre|cognom=Martínez Ferrando |nom=Eduard |títol=Síntesi del criteri valencianista |url=http://webs.racocatala.cat/eltalp/ferrando.pdf |editorial=Joventut valencianista |data=1918}}</ref> però també textos de [[Miquel Duran i Tortajada]] o [[Carles Salvador i Gimeno]],<ref>{{Ref-web |cognom=Simbor |nom=Vicent |url=http://www.irla.cat/documents/BEN3-web.pdf |títol=Carles Salvador |editor=Fundació Irla |data=2008 |consulta=2016-04-28 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110915220403/http://www.irla.cat/documents/BEN3-web.pdf |arxiudata=2011-09-15}}</ref> si bé estes idees tindran major difusió des d'[[Acció Cultural Valenciana]], associació de caràcter transversal i origen universitari que no reconeixia a [[Catalunya]] o [[País Valencià]] com a nacions per separat, sinó unides.<ref>{{harvsp|Rico|2013|p=71}}</ref> A la seua publicació, [[Acció Valenciana (publicació)|Acció Valenciana]], hi ha textos a favor d'una [[Països Catalans|nacionalitat catalana]] integrada per estats federats del [[País Valencià]], [[Catalunya]] i [[Illes Balears]],<ref name= "Moragon">{{ref-publicació|cognom=Pérez Moragón |nom=Francesc |article=El valencianisme i el fet dels Països Catalans (1930-1936) |url=http://webs.racocatala.cat/eltalp/moragon.pdf | consulta=7/4/2013 |publicació=L'Espill | exemplar=n.19 |data=1983 |pàgines=57-82}}</ref> considerant que el [[poble valencià]] constituïa una forta personalitat dins d'aquell conjunt, i que esta forta personalitat donava dret a constituir un estat sobirà diferenciat del de [[Estat Català|Catalunya]], anomenat Estat Valencià.<ref>{{ref-publicació|article=Declaració Nacional Valenciana |url=http://3.bp.blogspot.com/-4lSz9NVKjSQ/TzT2KQMpteI/AAAAAAAABWI/oC5BpS1gMHA/s1600/Declaraci%C3%B3+Nacionalista+Valenciana+Revista+Acci%C3%B3+Valenciana+1930+1931+Pa%C3%ADs+Valenci%C3%A0+Estat+Valenci%C3%A0.jpg |publicació=Acció Valenciana |data=1930-1931}}</ref> Tanmateix, cap d'estes propostes tenia caràcter de ruptura amb la integritat territorial de l'[[Estat Espanyol|Estat espanyol]], en tant que no hi hagué propostes de caràcter [[independentista]].{{sfn|Rico|2013|p=70}} Al [[valencianisme]] dels [[anys 1930]] i anterior, les idees filo[[catalanistes]] no impliquen, excepte aquestes excepcions, una idea embrionària de [[Països Catalans]], sinó la consideració de [[Catalunya]] com a referència política pels seus èxits polítics en comparació als del [[valencianisme polític]].{{sfn|Català i Oltra|2012|p=505}}
