Adolf Mas i Ginestà: diferència entre les revisions

 

== Fotografia del patrimoni arquitectònic i artístic ==

 

L'Arxiu Mas va rebre successius encàrrecs – a causa de la qualitat dels seus treballs de la bona organització de l'Arxiu Mas, juntament amb el prestigi derivat d'activitats complementàries – per part de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Mancomunitat de Catalunya en els anys que va estar presidida per Enric Prat de la Riba i en l'etapa posterior amb Josep Puig i Cadafalch, entre els anys 1917 i 1923.{{sfn|Casamartina i Parassols|2002|p=10}} Un exemple d'aquestes activitats complementàries que li van donar prestigi al fotògraf va ser els cursos de fotografia que va impartir el Centre Excursionista de Catalunya entre el 1907 i 1910, o bé els treballs relacionats amb les sessions de fotografies dedicades als interiors i decorats d'edificis modernistes.

Fou en l'etapa de la seva inclusió en els centres culturals de l'època quan la seva passió pel patrimoni el va portar a col·laborar amb el Centre Excursionista de Catalunya, des de la secció fotogràfica, i especialment es va interessar per la preservació de l'art català a partir d'un fort sentiment patriòtic. Com a antecedents europeus es poden mencionar els projectes catalogràfics de fotògrafs com Édouard Baldus, el qual incorporat amb el grup de la ''Missió Heliogràfica'' de 1851, es va dedicar a la documentació del patrimoni francès.{{sfn|Perrotta |2011|p=88}}

 

 

Cap al 1929, en els temps preparatoris de l'[[Exposició Internacional de Barcelona]], es varen donar una sèrie de circumstàncies que van ajudar a impulsar l'Arxiu Mas. En els anys 30 es van emprendre algunes campanyes organitzades, per tal de recollir informació fotogràfica completa dels monuments cabdals de l'art als territoris hispànics. Alguns dels exemples que podem esmentar són la façana de les Plateries i el pòrtic de la Glòria, a la catedral de Santiago de Compostel·la; el retaule major de la catedral de Toledo, o el de la catedral de Sevilla, els quals inclouen dotzenes de composicions escultòriques del {{segle|XV}}. També podem esmentar les composicions que pintà Nicolás Florentino a l'absis de la catedral vella de Salamanca. Són importants ja que avui en dia les seves imatges encara ofereixen materials importants i insubstituïbles per a fer estudis aprofundits dels conjunts.{{sfn|Casamartina i Parassols|2002|p=11}} També és important mencionar les comissions encarregades a Mas per la Junta de Museus, el 1905, i també per l'Institut d'Estudis Catalans, amb la campanya per a l''<nowiki/>'inventari iconogràfic de Catalunya ''el 1907. Aquesta missió científica va ser iniciada el 30 d'agost de 1097 amb el nom de Missió arqueològica-jurídica i realitzada per Josep Puig i Cadafalch, Josep Goday, Guillem de Brocà, Josep Gudiol i Cunill i Adolf Mas, i el seu objectiu era l'exploració dels Pirineus i, en concret, de la zona alta dels afluents del riu Noguera Ribagorçana, amb la finalitat de documentar obres d'art i edificis religiosos i civils, i posar-ho en relació amb plànols i dibuixos, i incloent-hi una recopilació gràfica realitzada per Mas, amb fotografies. Com a més important, van recórrer les Valls de Luishon, d'Aran, de Boí, d'[[vall de l'Isàvena|Isàvena]] i la Noguera.{{sfn|Perrotta |2011|p=90}}

La fotografia d'arquitectura, tant antiga com moderna, va ser una de les facetes més peculiars de Mas. Concretament en el camp de l'arquitectura moderna va treballar en la ciutat de Barcelona, i especialment en l'Eixample, on es concentrava el major nombre d'edificis modernistes de tot el país. Mas va assolir un grau notable de perfecció tècnica en les seves fotografies, ja que no era feina fàcil fotografiar l'arquitectura, ni tampoc era fàcil fotografiar interiors, condicionats per l'espai i la llum.{{sfn|Casamartina i Parassols|2002|p=17}} Entre els arquitectes, el seu principal client va ser Puig i Cadafalch, per aquest motiu és l'autor representat més sistemàticament en l'Arxiu Mas. Després d'aquest, Rafael Masó li encarregaria el 1916 un reportatge exhaustiu de les seves obres realitzades fins llavors. També existeix un reportatge molt complet de la Casa Lleó Morera de Lluís Domènech i Montaner (tant de la façana com de l'interior).{{sfn|Casamartina i Parassols|2002|p=17}}

 

 

Mas va deixar constància d'altres peces clau de l'època, com varen ser el Cau Ferrat de Sitges, de Santiago Rusiñol, o la Cerveseria els Quatre Gats i la posterior transformació en el seu Cercle Artístic de Sant Lluc. I paral·lelament també va fotografiar molts altres interiors de la burgesia barcelonina, que tot i correspondre a la mateixa època no tenen res a veure amb el Modernisme i són un altre testimoni dels gustos de la classe acomodada del moment.{{sfn|Casamartina i Parassols|2002|p=18}} Pot ser que quan Mas va començar a fotografiar monuments contemporanis d'interès històric, locals i interiors d'habitatges, establiments públics i façanes d'edificis, no s'imaginés que aquests documents fotogràfics adquiririen al llarg de la història, per ser els únics testimonis de realitats desaparegudes o mutades de forma irreparable.{{sfn|Perrotta |2011|p=89}}