Escull de corall: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Correccions menors Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil iOS app edit |
||
Línia 9:
== Tipus ==
Els principals tipus d'escull coral·lins són els esculls costaners o de franja
Thomas i Goudie enumeren quatre principals tipus d'esculls: de franja, de barrera, l'atol i de plataforma o taula,<ref>Thomas David S.G. and Andrew Goudie (eds.) (2000), ''The Dictionary of Physical Geography'', 3rd edn., Oxford, Blackwell, p. 403. {{ISBN|0-631-20473-3}}.</ref> mentre que Spalding ''et al.'' llista cinc tipus principals: de franja, de barrera, l'atol, de plataforma o banc i l'escull de pegat (''patch reef'').<ref>Spalding, Mark, Corinna Ravilious and Edmund P. Green. ''World Atlas of Coral Reefs''. Berkeley: University of California, 2001, p. 16.</ref>
=== Escull de franja o costaner
[[Fitxer:EilatFringingReef.jpg|miniatura|esquerra|Escull de franja a [[Eilat]] a la punta sud d'[[Israel]]]]
[[Fitxer:Saumriff1.png|miniatura|Escull de franja]]
Línia 22:
Els esculls de barrera estan separats d’una riba (continental o d’illa) per un canal profund o llacuna.<ref name="CRA" /> S'assemblen a les etapes posteriors d'un escull de franja amb la seva llacuna, però es diferencien principalment per la seva mida i origen. Les seves llacunes poden tenir diversos quilòmetres d’amplada i una profunditat de 30 a 70 metres. Sobretot, la vora exterior de l’escull es va formar en aigües obertes i no al costat d’una línia de costa. Igual que un atol, es creu que aquests esculls es formen a mesura que baixava el fons marí o augmentava el nivell del mar. La formació triga bastant més que en un escull de franja, de manera que els esculls barrera són molt més rars.
L'exemple més conegut i més gran d'un escull barrera és la [[Gran Barrera de Corall]] de [[Queensland]], a Austràlia, [35] [40] amb una amplària de 200 a 500
=== Escull de plataforma ===
| |||