Funj: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot modifica: eo:Funĝoj |
m Bot: substitució automàtica de text (- mai mes + mai més , - sí mateix + si mateix, -<li> +#, -</li> + , - nomes + només , - una web + un web , -<p> +</br>, - sultans + soldans , - sultanat + soldanat, -, doncs +, car , - fixe + fix , - se |
||
Línia 3:
Vers el [[1484]] Abdullah Jamma, que havia acumulat riqueses en el comerç per la [[Mar Roja]], va aconseguir el poder a les restes dels regnes de Makurru i Àloa (Makurru havia esclatat en petits regnes o entitats tribals i Àloa estava debilitat). Al cap de pocs anys els Funj van pujar del sud, es van fer amb el poder sota Amara Dunkas i van establir un regne que va tenir per capital a Senar o [[Sennar]]. Van governar la Núbia cristiana, inclòs la [[Gezira]], [[Butana]], [[Bayuda]], i el [[Kordufan]] fins el segle XIX. Al principi eren [[cristianisme|cristians]] però amb barreja d'[[animisme]], però el [[1523]] el seu rei va adoptar oficialment el [[islam]] i el regne va passar a ser un Sultanat. El regne d'Àloa fou ocupat i es van estendre per la regió. La frontera amb els otomans va quedar fixada i cada part es va abstindre d'envair l'altra. En canvi van esclatar conflictes amb Axum o [[Aksum]]. La capital d'Aksum va passar a [[Gondar]], més propera a territori Funj, per assegurar la influència entre els petits regnes. Inicialment van combatre amb els seus parents [[Shilluk]] però mes tard s'hi van aliar per combatre junts als [[Dinka]]. Abans del 1600 els antics prínceps d'Àloa, que formaven el clan anomenat Abdallah, es van revoltar dirigits per Ajib el Gran que va obtenir diverses victòries i finalment el 1606 va dominar Sennar completament. Els Funj es van reorganitzar sota Adlan I i van derrotar a Ajib en dos batalles decisives. Finalment es va permetre a Ajib i els seus successors governar sobre la regió de [[Província de Dongola|Dongola]] amb molta autonomia.
Vers el [[1650]] el rei Badi II va fer tributari al regne de [[Taqali]], a l'oest, i va arribar a la cimera del seu poder. Però al segle XVIII va començar a declinar. [[Shendi]], [[Berbera]] i Dongola pagaven tribut al rei dels Funj, però el seu poder no passava de ser nominal. El [[1762]] Badi IV fou enderrocat per un cop d'estat dirigit per Abu Likayik del clan Hamaj del nord-est del país. Un membre de la dinastia va ser col·locat com a rei sense poder i ell va actuar com a regent. Els
El [[1821]] els egipcis van entrar el país i gairebé no van trobar resistència, i van posar així fi al
El [[1772]] el viatger James Bruce que va travessar la regió va dir que eren antropòfags. Tot i ser musulmans el [[1862]] encara practicaven ritus pagans a la Muntanya Gula. Ernest Marno deia que una tribu dels Funj, els Boruns, eren caníbals vers el [[1870]]. Avui resten molt pocs funj.
El 26 de desembre de 1845 la santa seu va erigir un vicariat a Khartum que pensava que podia servir de cap de pont per estendre el cristianisme cap a l'Àfrica Central. El vicariat fou confirmat per Gregori XVI el 3 d'abril de 1846. Es va establir una missió protegida per la família imperial austrohongaresa (econòmicament) i pel consolat austrohongarès a Khartum. Els jesuïtes Ryllo i Knoblecher van treballar a la zona i van fundar algunes estacions com la de Santa Maria a Gondokoro el 1851 i la d'Heligenkreuz a Al-Abiad, el 1855. Aquestes missions foren transferides el 1861 als franciscans. El 1880 el Kordufan fou conquerit pel el Mahdi (Muhammad Ahmad) que el 1883 va desfer a l'exèrcit egipci i el 26 de gener de 1885 va entrar a [[Khartum]]. El seu successor Abdallah al-Khalifa fou derrotat per Lord Kitchener el 2 de setembre de 1898. Després l'antic
== Llista de reis i
*Abdullah Jamma 1484-1504
| |||