Imperi Aquemènida: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Diacrítics i altres correccions lingüístiques
m Diacrítics
Línia 131:
 
=== Crisi i reestructuració ===
Segons la inscripció de Behistun, quan Cambises es trobava a [[Egipte]], un cert Gaumata es va revoltar a Mèdia fent-se passar per Esmerdis (persa ''Bardiya''), el germà petit de Cambises II, que havia estat assassinat uns tres anys abans. A causa del despòtic govern de Cambises i la seva llarga absència a [[Egipte]], "tots els pobles, perses, medes, i les altres nacions" van reconèixer l'usurpador, especialment perquè aquest garantia el perdó dels tributs durant tres anys (Heròdot iii, 68). Aquest Gaumata és un dels sacerdots regirats contra el rei Cambises, als quals Heròdot diu ''mags''. El pseudo-Esmerdis governà durant set mesos abans de ser enderrocat en el 521 aC per un grup de nobles encapçalat per Darios I, que es va proclamar rei en el seu lloc. Les posteriors revoltes, deslliurades al llarg i a l'ample de l'imperi, van ser derrotades successivament per Darios i els seus generals; en el 518 aC la pau s'havia restablert. Per garantir la seva legitimitat, el nou rei va contreure matrimoni amb les esposes del seu predecessor (una pràctica usual), entre les quals s'incloïen dues filles i una nétaneta de Ciro. Una d'elles, Atosa, va donar a llum el futur sobirà Xerxes I.
 
És important destacar que la pretensió que Gaumata era un fals Esmerdis deriva de Darios. Els historiadors estan dividits sobre la possibilitat que la història de l'impostor fos un invent de Darios com a justificació per al seu cop d'estat. Darios va fer afirmacions semblants quan més tard va capturar [[Babilònia]], anunciant que el rei babiloni no era, de fet, Nabucodonosor III, sinó un impostor anomenat ''Nidintu-bel'', i quan un any després de la mort del primer pseudo-Esmerdis (Gaumata), un segon pseudo-Esmerdis (anomenat ''Vahyazdata'') va iniciar una revolta a [[Pèrsia]].