Westerwolde: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 7:
Aleshores va esdevenir un feu de l'abadia de [[Corvey]] i de la seva dependència de [[Meppen]]. Això explica el nom component ''wester'' (neerlandès per a occidental) del nom. Es trobava a l'ovest de l'abadia que el governava, tot i torbar-se al punt més oriental de l'actual província de Groningen i dels Països Baixos que encara no existien a aquesta època. Era una regió molt aïllada com que es trobava a un pujol arenós al mig del [[pantà]] més llarg d'Europa: el ''Bourtangerveen'' o els aiguamolls de [[Bourtange]].
 
[[imatge:De Wedderborg.jpg|thumb|El Wedderborg a Wedde]]Westerwolde pertanyia al bisbat d'[[Osnabrück]] pels afers religioses però políticament al [[príncep-bisbe|principat bisbal]] de [[Münster]]. Vers la fi de l'[[edat mitjana]], Münster va infeudar el territori a la família d'Addinga. Aquesta va construir el castell Wedderborg i imposar un règim molt opressiu. Des del [[segle XV]] la població va començar a revoltar. Al [[1530]], el [[ducat de Guelre|duc de Guelre]] va adquirir-lo però va perdre'l ja al [[1536]] quan les tropes de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] sota el cabdill, l'[[stadhouder]] [[Georg Schenck van Toutenburg]] van conquerir-lo. Després de la víctoria, Carles V va infeudar Westerwolde a Schenck.
 
Només uns 57 anys va ser una possessió espanyola. Ja al [[1593]], a la fi del regne de [[Felip II de Castella]], [[Guillem Lluís de Nassau-Dillenburg]] va conquerir Westerwolde en nom dels [[Estats Generals dels Països Baixos|Estats Generals]]. En vendre'l al [[1619]] a la ciutat de [[Groningen]] va esdevenir una [[Terres de la Generalitat|terra de la Generalitat]] abans d'integrar-se de fet a la província de Groningen. Al segle XVII, el príncep-bisbe de Münster va assatjar dues vegades de reconquerir el seu territori, però mai no va reeixir. L'aniversari de la seva darrera desfeta, al [[28 d'agost]] de [[1672]] va esdevenir la festa major de Groningen, amb el nom ''Gronings Ontzet'' (traducció: alliberament de Groningen).