Patronatge a l'antiga Roma: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «'''Patró''' fou un grau social a l'antiga Roma. Quan es donava la manumissió a un esclau es creava una nova relació entre el manumissor i el esclau,...». |
m Bot: substitució automàtica de text (- mai mes + mai més , - sí mateix + si mateix, -<li> +#, -</li> + , - nomes + només , - una web + un web , -<p> +</br>, - sultans + soldans , - sultanat + soldanat, -, doncs +, car , - fixe + fix , - se |
||
Línia 11:
El patró havia de donar suport al seu llibert en cas de necessitat i si no ho feia perdia els seus drets patronals. La relació patronal es podia extingir de comú acord. El dret més important dels patrons eren les propietats dels lliberts especialment si morien intestats. En cas d'intestat i mort sense hereus propers, el patró era l'hereu; en cas de testament encara conservava alguns drets. L'orde de successió es va establir per edicte en temps de [[Claudi]]: els fills, els hereus testamentaris, els descendents, el patró i la seva família, el marit o esposa del llibert, i els col·laterals.
Inicialment les llibertes no podien disposar de la seva propietat sense consentiment del patró, però més tard fou alliberada d'aquesta limitació si tenia quatre fills però el patró conservava el dret sobre una part dels bens; si moria intestada la patrona que tenia fills perdia tots els drets, però si no tenia fills, heretava tot i si tenia
[[Categoria:Societat a l'antiga Roma]]
| |||