Mamelucs: diferència entre les revisions

Un '''mameluc''' ([[Llengua àrab|Àrab]]: مملوك (singular), مماليك (plural), "posseït") era un [[soldat]] [[esclau]] que era convertit a l'[[Islam]] i que servia els [[califa|califes]] [[musulmans]] i els [[sultà|sultans]] [[dinastia aiúbida|aiúbides]] durant l'[[edat mitjana]]. Amb el temps es van convertir amb una casta militar poderosa, i en més d'una ocasió van prendre el poder, com per exemple a [[Egipte]] on governà el sultanatsoldanat mameluc de [[1250]] a [[1517]].

El sistema mameluc donava als governants tropes que no tenien cap vinculació a cap estructura de poder establerta. Els guerrers locals eren sovint més lleials als [[xeic|xeics]] o a les seves famílies que no pas al sultanssoldans o califes. Si algun comandant conspirava contra el governant, sovint no era possible de derrocar-lo sense causar crispació entre la noblesa. En canvi, les tropes d'esclaus eren estrangers de l'estatus més baix que no eren capaços de conspirar contra el governant i podien ser fàcilment castigats si causaven problemes.

Després de la mort accidental de Qutb-ud-din el 1210, i un conflicte successori, un altre ex-esclau mameluc d'orígen turc anomenat [[Iltutmish]] va obtenir el sultanatsoldanat. Iltutmish es va casar amb la filla de Qutb-ud-din, i tots els sultanssoldans posteriors de la dinastia excepte un foren descendents seus. La Dinastia dels esclaus va ser derrocada per [[Jalal-ud-din Feroz Khalji]] de la [[dinastia Khalji]], que s'havien establert a [[Bihar]] i [[Bangla Desh|Bengala]] durant el regnat de Muhammad Ghori.

Durant la [[dinastia aiúbida]] fundada per [[Saladí]] (Salah ad-Din), els mamelucs es van anar integrant progressivament en l'estructura de poder i van acabar formant part de les intrigues de la cort. El juny de 1249, quan la [[Setena Croada]] liderada per [[Lluís IX de França]] va atacar Egipte i el sultà As-Salih Ayyub va morir, el mamelucs van prendre el poder i van contraatacar. Van derrotar els croats i van fer presoner al rei Lluís, pel que van obtenir una recompensa de 250.000 lliures. El comandant mameluc Aybak va ser assassinat pel vice-regent Qutuz, que seria el fundador formal del primer sultanatsoldanat mameluc d'Egipte i de la dinastia Bahri.

Aquesta dinàmica continuaria en els següents segles, ja que el règim mameluc afavoria les intrigues i els complots: cada sultà que obtenia el poder expulsava tots els homes de confiança del seu predecessor i ocupava els càrrecs amb gent del seu propi clan, creant constants lluites de poder i ànsies de venjança. Dels quaranta-cinc sultanssoldans mamelucs a Egipte, vint-i-dos van accedir al poder per mètodes violents. La durada mitjana del regne dels sultanssoldans era de set anys.

El sultanatsoldanat mameluc va continuar fins el 1517, en què Egipte va ser conquerit per l'[[Imperi Otomà]]. La institució dels mamelucs continuaria sota el poder turc, però ja no governaven el sultanatsoldanat.