Banu Hammad: diferència entre les revisions

Sota l'emir [[zírida]] [[Al-Mansur ibn Bulugguín]] (984-996) el seu oncle Abu-l-Bahar ibn Ziri va fer el primer intent de formar un regne al Màgrib central (989-993) però va fracassar. [[Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur]] (996-1016) es va enfrontar amb els [[zanates]] que van assolar la regió entre [[Tiaret]] i [[Trípoli de Líbia]] (996-1001) que finalment va poder dominar. El seu oncle Hammad ibn Bulugguín (que s'havia destacat contra els zanates) fou enviat el [[1004]] a l'oest per pacificar la regió i li fou cedit Ashir i el [[Magreb]] central amb totes les viles que pogués dominar, sent el seu càrrec irrevocable. Hammad va tenir èxit i va fundar al nord-est de [[Msila]] una fortalesa que havia d'esdevenir capital del seu domini, la [[Qala dels Banu Hammad]] (Qàlat Bani Hammad, o simplement al-Qala). Quan el zírida [[Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur]] li va ordenar entregar una part de la regió de Constantina al seu hereu, Hammad s'hi va negar i es va revoltar amb suport del seu germà Ibrahïm ibn Bulugguín ([[1015]]) i es va iniciar la dinastia. Els Banu Hammad van trencar lligams amb la doctrina [[xiïta]] dels [[fatimites]] i van retornar al [[sunnisme]] reconeixent als califes [[abbàssides]].

 

 

La dinastia es va acabar el [[1152]] quan el darrer sobirà es va rendir als [[almohades]].