Gralla (instrument): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Eliminació de l'apartat →Manteniment: , contingut no propi d'una enciclopèdia. Són consells pel manteniment de l'instrument. VP:NO#MANUAL |
m Manteniment de referències (vegeu documentació de la plantilla en cas de dubte) |
||
Línia 10:
=== Època d'or ===
Històricament les gralles es localitzen a la [[Catalunya Nova]] acompanyant determinats balls i [[Entremès (literatura)|entremesos]] d'aquelles terres, com són les [[Moixiganga|moixigangues]], el [[ball de gitanes]] i el [[Ball dels Valencians]]. Entre els segles {{versaleta|xviii}} i el {{versaleta|xix}}, el [[Ball de Valencians|ball de valencians]]<nowiki/>evoluciona formant el que avui es coneix com a [[castells]]. A partir de llavors la gralla i els castells han estat companys inseparables.<ref name=":02">{{Ref-web|url=https://www.barcelona.cat/culturapopular/ca/festes-i-tradicions/personatges-i-elements-festius/gralla|títol=Gralla|consulta=20 juliol 2021
Entre segles {{versaleta|xix}} i {{versaleta|xx}} hi ha un gran protagonisme de l'ús de la gralla a la Catalunya nova, en concret a les comarques del [[Penedès]] ([[Alt Penedès]], [[Baix Penedès]] i [[Garraf]]) i [[Camp de Tarragona]] ([[Tarragonès]], [[Alt Camp]] i [[Baix Camp]]). A les comarques properes també s'hi utilitza força, però a la resta de Catalunya no s'hi arriba a tocar. Com en els seus orígens, en aquesta època la gralla acompanya balls i entremesos populars com ara [[Gegant (folklore)|gegants]], [[Ball de gitanes|gitanes]], [[Moixiganga|moixigangues]], [[Castells|castellers]], entre d'altres. També és present en actes festius com matinades i en diades assenyalades com el [[Carnaval|carnestoltes]] o les [[caramelles]].<ref name=":7">{{Ref-llibre|cognom=Bayer|nom=Xavier|títol=Francesc Toldrà i Carbonell
En aquest moment hi ha un canvi en la moda de ball a Europa que afectarà directament al món de la gralla. Diversos balls de parella com les [[Masurca|masurques]], [[Polca|polques]], [[Vals|valsos]], [[Americana (música)|americanes]], [[Pericon|pericons]], [[xotis]], [[Pasdoble|pasdobles]] desplacen les [[Contradansa|contradanses]], el [[ball pla]] o el [[contrapàs]], els balls de moda fins el moment. Aquesta nova moda arriba a [[Catalunya]] i obliga als grups de grallers a adaptar-s'hi.<ref name=":7" />
Línia 53:
== Parts de la gralla ==
[[Fitxer:Par_de_inxes_Viquipedia.jpg|miniatura|Inxa de pala i tudell]]La gralla es divideix principalment en tres parts:
* '''[[Canya (música)|Inxa]] o canya:''' Està formada per dues pales de [[Canya (planta)|canya]] [[Simetria|simètriques]], però independents, unides entre si per [[fil]] o [[filferro]], que en passar-hi l'aire entremig, [[Vibració|vibren]] i produeixen el [[so]]. Té una morfologia d'origen medieval que la fa especial, ja que la majoria d'instruments de doble canya han adoptat canyes de forma triangular.<ref name=":82">{{Ref-publicació|article=Descobrint la gralla|publicació=Revista ESMUC|url=http://www.esmuc.cat/Esmuc-digital/Revistes/Numero-36-marc-2015/Article|data=març 2015|exemplar=36}}</ref> Així doncs, la canya tradicional de la gralla és l'inxa de pala o quadrada, que, a diferència de les canyes de la majoria d'instruments de canya doble, està construïda a partir de dues pales independents des d'un inici, de les quals se'n retira el material sobrant amb una gúbia per fer-hi l'espai pel tudell.<ref>{{Ref-web|url=https://www.youtube.com/watch?v=TiaPA6MF5xE|títol=Fabricació d'una inxa|consulta=21 juliol 2021|data=2010|obra=Youtube|format=audiovisual}}</ref> Per contra, les canyes de [[dolçaina]] o de [[tenora]], tenen forma triangular i estan construïdes a partir d'una sola peça de canya simètrica, dividida per la meitat fer-ne les dues llengüetes i, finalment, la part inferior és doblegada per encabir-hi el tudell.<ref name=":03">{{Ref-web|url=https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/nydia/construir-canyes/video/3094570/|títol=Construir canyes|consulta=21 juliol 2021
* '''Tudell:''' És un tub cònic de metall en què se superposa la canya o inxa a pressió i la uneix al cos de la gralla. Són generalment de [[llautó]] i [[suro]] per aconseguir una bona unió amb el cos de la gralla. N'hi ha de diferents formes i mides, atès que la seva llargada determinarà l'afinació de l'instrument (com més llarg més greu sonarà la gralla).<ref name=":82" />
* '''Cos''': Té una forma [[cònica]] i hi ha realitzats sis forats en la part davantera i un en la posterior, situat aproximadament entre els dos primers davanters. Pot portar [[Clau (instrument)|claus]] per augmentar el registre de l'instrument o per facilitar la [[Digitació (tècnica)|digitació]] de les [[Notes alterades|alteracions]]. Pot estar construït de diverses [[Fusta|fustes]] com el [[ginjoler]], el [[boix]], l'[[olivera]] o el [[Dalbergia melanoxylon|granadilla]]. A més segons el model pot estar format per una sola peça, per dues o tres (campana, cos inferior i cos superior). A la part inferior hi té una campana que amplifica el so produït per l'inxa i en el cas de les gralles seques té dos forats d'afinació anomenats ''aires''.<ref name=":03" />
| |||