m
Espais sobrants
m (Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.) |
m (Espais sobrants) |
||
|
L{{'}}'''art otonià''' és un estil artístic englobat en l'[[art preromànic]] que es va manifestar sobretot en les [[Arts aplicades|arts menors]]. Va desenvolupar-se principalment a [[Alemanya]] des de mitjan {{segle|X|s}} fins a mitjan {{segle|XI|s}}, durant la dinastia saxona del [[Sacre Imperi Romanogermànic]], i va acabar amb el final del regnat d'[[Otó III del Sacre Imperi|Otó III]].<ref>''Reading Medieval Latin'', de Kenneth Sidwell. Editorial Cambridge University Press, [[1995]]. {{en}}</ref><ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona| editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.139|llengua= castellà| consulta=6 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref>
L'imperi otonià, anomenat així per referència al
[[Fitxer:Christ Magdeburg Cathedral Met 41.100.157.jpg|alt=Voris de Magdeburg|miniatura|Voris de Magdeburg]]
El concepte d'art otonià va ser creat l'any [[1890]] per Hurbert Janitscheck. En l'art otonià hi van confluir tres tradicions: l'[[antiguitat tardana]] (especialment de l'art del nord d'[[Itàlia]]) el període [[Art carolingi|carolingi]], i l'art de l'[[Imperi Romà d'Orient]].
Podem trobar la majoria d'expressions artístiques d'aquest estil en la [[pintura]], la talla de [[vori]] i l'[[escultura]]. Mentre que les talles de vori van ser creades amb una finalitat principalment [[Litúrgia|litúrgica]], les escultures d'aquest estil van ser concebudes a gran escala i amb un ús preeminent del [[bronze]]. També cal destacar especialment l'[[orfebreria]] otoniana, sobretot pel que fa als relleus dels altars i a les portades de manuscrits.<ref name=":2" /> Pel que fa a l'arquitectura, hi trobem menys expressions i són molt més conservadores, ja que la majoria són només una racionalització de l'estil carolingi.<ref name=":0" /><ref name=:1 />
| |||