Francesc d'Assís Casas i Llompart: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles |
Cap resum de modificació |
||
Línia 6:
Amb l'escriptor [[Llorenç Villalonga i Pons]], redactà el manifest ''De Arquitectura'' (1928), en contra dels corrents noucentistes i de les deixes modernistes, que es publicà al diari ''[[El Día]]'', postulant que l'arquitectura ha de posar-se al servei de les persones, seguint el funcionalisme de [[Le Corbusier]] i [[Pierre Jeanneret]].<ref name=:0/> Dins un relatiu funcionalisme realitzà el xalet del cap provincial de la [[Falange Española]] a les Illes Balears [[Alfonso de Zayas y de Bobadilla|Alfonso de Zayas]] (Can Pastilla, 1932), l'església de Sant Ferran de [[les Meravelles]] (1935), el cafè Mercantil (Inca, 1936), del qual dissenyà també el mobiliari, Can de la Rosa, després Can Gilet (Palma, 1936), Casa Josefa Mayol (1936), ampliació Casa Alonso (1941) i Casa Pallicer (1940), aquestes tres darreres catalogades a la [[Docomomo International|Fundació DOCOMOMO]].<ref>{{Ref-web|url = http://www.docomomoiberico.com/index.php?option=com_content&view=article&task=search&id=43&Itemid=61|títol = DOCOMOMO Database|consulta = 21 juny 2015|editor = DOCOMOMO International}}</ref> Esdevengué així el peoner del funcionalisme teòric i pràctic a la Mallorca del decenni de 1930, però la manca de materials adients limità l'aplicació dels nous corrents arquitectònics a obres de petites dimensions. La revista ''Brisas'' (1934-36), dirigida per Villalonga, acollí els seus projectes i articles. Anà canviant d'estils. A més del [[Racionalisme arquitectònic|racionalisme]], l'influí l'arquitectura popular rural de Mallorca i d'Eivissa, l'estil californià d'[[Arthur Edward Middlehurst]], el noucentisme de [[Guillem Forteza Pinya]], els models del [[renaixement]] italià i el [[neoclassicisme]] dels edificis oficials. En total signà 1870 projectes.<ref name=GEM>{{GEM|3|197-198}}</ref>
Quan esclatà la [[Guerra Civil Espanyola]] contribuí a la protecció de Palma contra els bombardeigs de l'aviació republicana amb ''Proyectos de modelos de refugios para casas de vecinos'' (1937). A partir d'un projecte de Francesc Roca, enllestí l'edifici del Govern Civil (1936-40). Ocupà el càrrec d'inspector tècnic de construccions i fou nomenat regidor de Palma (1940). Seguí els corrents oficials del nou règim i construí segons les línies del monumentalisme [[arquitectura regionalista|regionalista]]. Projectà la Delegació d'Hisenda, (1942-45) amb Ambrosio Arroyo, imitació de [[Can Olesa]] i [[Can Vivot]]; l'Escola de Treball de Palma (1945) i la Casa Consistorial de Muro (1950). Reformà sales d'espectacles com el Cinema Born, de Palma (1942), i contribuí a la revifalla de l'arquitectura religiosa de la postguerra amb la Casa Diocesana d'Exercicis (Son Quint, 1942) i l'església dels Àngels a [[les Cadenes]] (1945). Projectà a Palma les clíniques Deyà (1939) i Femenia (1952). Des del 1939, reprengué els projectes de xalets als voltants de Palma, amb presència creixent d'elements funcionalistes. Des de 1955, en el context de l'arquitectura del turisme derivada de models italians contemporanis, s'allunyà dels exercicis regionalistes i [[Neorenaixentista|neorenaixentistes]] de postguerra i retornà, relativament, als seus orígens dins el funcionalisme: Hotel Maricel, ([[Cas Català]], 1948) i, especialment, a l'[[Hotel Nixe]], ([[Cala Major (barri)|Cala Major]], 1955-57).<ref name=GEM />
Com a urbanista, participà en el concurs per a un pla d'ordenació urbana de Palma (1940). En contrast amb el projecte guanyador de [[Gabriel Alomar i Esteve]] ([[Pla Alomar]]) que resultà guanyador, propugnava el manteniment dels carrers i edificis històrics, així com la protecció del Teatre Líric dins la remodelació de l'Hort del Rei. Projectà també la urbanització de Son Fortesa (Palma), el balneari d'Illetes (Calvià) i uns estudis de cinema a [[Son Armadans]].<ref name=GEM />
| |||