Diferència entre revisions de la pàgina «Herba del pastell»

1.808 bytes afegits ,  fa 4 mesos
m
cap resum d'edició
m
m
Etiqueta: editor de codi 2017
ésEl '''glast''', també anomenat '''pastell''' o '''herba del pastell''' i '''herba de Sant Felip''' (''Isatis tinctoria'' L.). És una espècie de [[Plantaplanta herbàcia|plantes herbàcies]] biennal, de la família de les ''[[Brassicàcies|Brassicaceae]]'', que creix en estat salvatge a Europa del Sud-estoest així com a l'Àsia central i occidental<ref name="spataro">{{Ref-publicació|doi=10.1007/s10722-006-0014-4|issn=0925-9864|volum=54|exemplar=3|pàgines=573–584|cognom=Spataro|nom=Giorgia|coautors=Paola Taviani, Valeria Negri|article=Genetic Variation and Population Structure in a Eurasian Collection of Isatis tinctoria L.|publicació=Genetic Resources and Crop Evolution|consulta=2014-04-18|data=2007-05-01|url=https://link.springer.com/article/10.1007/s10722-006-0014-4}}</ref>,; ia tambéEuropa estesaen perconsta granla part d'Europapresència des de temps [[neolític]]s.
{{Infotaula d'ésser viu}}
 
En temps antics era l'única substància que donava el color [[blau]].
 
L'ús d'altres colorants naturals i artificials va fer que progressivament es deixés de conrear.{{Infotaula d'ésser viu}}
 
== Història del seu cultiu ==
[[Fitxer:Isatis tinctoria MHNT.BOT.2011.3.12.jpg|miniatura|''Isatis tinctoria'']]
 
Fin[[Segle XVI|s]] a finals del s. [[Segle XVI|XVI]], quan l'indi es posa al mercat a causa del desenvolupament de les rutes del «Orient Llunyà», l'isati era l'única font de tintura blava a Europa.
El '''glast''', també anomenat '''pastell''' o '''herba del pastell''' i '''herba de Sant Felip''' (''Isatis tinctoria'' L.) és una espècie de planta herbàcia que en temps antics era molt conreada com a tintòria principalment a l'oest i sud d'Europa.
 
Les primeres troballes arqueològiques de [[Llavor|llavors]] daten del [[Neolític]] i es van trobar en la cova francesa de [[Audoste]], [[Boques del Roine]]. En assentaments de l'Edat de Ferro en [[Heuneburg]], Alemanya, han quedat impressions de llavors en [[Terrissa|terrisseria]]. Els enterraments de [[Hallstatt (Alta Àustria)|Hallstatt]], [[Hochdorf]] i [[Hohmichele]] contenen tèxtils tenyits amb isati.
és una espècie de [[Planta herbàcia|plantes herbàcies]] biennal, de la família de les ''[[Brassicàcies|Brassicaceae]]'', que creix en estat salvatge a Europa del Sud-est així com a l'Àsia central i occidental<ref name="spataro">{{Ref-publicació|doi=10.1007/s10722-006-0014-4|issn=0925-9864|volum=54|exemplar=3|pàgines=573–584|cognom=Spataro|nom=Giorgia|coautors=Paola Taviani, Valeria Negri|article=Genetic Variation and Population Structure in a Eurasian Collection of Isatis tinctoria L.|publicació=Genetic Resources and Crop Evolution|consulta=2014-04-18|data=2007-05-01|url=https://link.springer.com/article/10.1007/s10722-006-0014-4}}</ref>, i també estesa per gran part d'Europa des de temps [[neolític]]s.
 
[[Juli Cèsar|Juli César]] diu en ''[[Guerra de les Gàl·lies (llibre)|de Bello Gallico]]'' que els ''Britanni'' usen ''vitrum'' per marcar els seus cossos, cosa que podria significar «tatuatge amb isati», encara que més probablement faci referència a un tipus de vidre blau verdós que era comú en aquells temps.<ref name="ní Dhoireann">Ní Dhoireann, Kym (2004) "[http://www.cyberpict.net/sgathan/essays/woad.htm The Problem of the Woad] {{Wayback|url=http://www.cyberpict.net/sgathan/essays/woad.htm}}". [[2 de juny|2 de junio]] [[2007]]</ref> Els [[pictes]] haurien pres el seu nom del [[llatí]] ''picti'', que significa «pintat popular» o, possiblement, «tatuat popular», per la seva pràctica d'anar a la batalla nus amb els cossos pintats o tatuats, la qual cosa ha estat rememorada en la cançó britànica moderna humorística ''The Woad Ode'' (''L'Oda a Isati''). No obstant això, estudis més recents posen seriosament en dubte la presumpció que l'isati fos el material que els pictes van usar per decorar-se el cos. Els experiments contemporanis amb isati proven que no es treballa bé ni com a pintura corporal ni com a pigment de tatuatge. És altament [[astringent]], i en usar-se com a tatuatge o en microlaceracions, produeix força picor i teixit lacerat que, una vegada guarit, no queda blau. L'ús comú de fems com un ingredient en el tint tradicional d'isati el fa encara més impossible d'aplicar en la pell.<ref name="ní Dhoireann" />
És una planta de la [[Família (biologia)|família]] [[brassicàcia]] originària d'Àsia central i occidental però estesa per gran part d'Europa des de temps [[neolític]]s.
 
En temps antics era l'única substància que donava el color [[blau]].
 
L'ús d'altres colorants naturals i artificials va fer que progressivament es deixés de conrear.
 
== Referències ==
{{ORDENA:Herba Del Pastell}}
[[Categoria:Brassicàcies]]
<references />
404

modificacions