Herba del pastell: diferència entre les revisions

 

== Història del seu cultiu ==

 

Fin[[Segle XVI|s]] a finals del s. [[Segle XVI|XVI]], quan l'indi es posa al mercat a causa del desenvolupament de les rutes del «Orient Llunyà», l'isati era l'única font de tintura blava a Europa.

 

[[Juli Cèsar|Juli César]] diu en ''[[Guerra de les Gàl·lies (llibre)|de Bello Gallico]]'' que els ''Britanni'' usen ''vitrum'' per marcar els seus cossos, cosa que podria significar «tatuatge amb isati», encara que més probablement faci referència a un tipus de vidre blau verdós que era comú en aquells temps.<ref name="ní Dhoireann">Ní Dhoireann, Kym (2004) "[http://www.cyberpict.net/sgathan/essays/woad.htm The Problem of the Woad] {{Wayback|url=http://www.cyberpict.net/sgathan/essays/woad.htm}}". [[2 de juny|2 de junio]] [[2007]]</ref> Els [[pictes]] haurien pres el seu nom del [[llatí]] ''picti'', que significa «pintat popular» o, possiblement, «tatuat popular», per la seva pràctica d'anar a la batalla nus amb els cossos pintats o tatuats, la qual cosa ha estat rememorada en la cançó britànica moderna humorística ''The Woad Ode'' (''L'Oda a Isati''). No obstant això, estudis més recents posen seriosament en dubte la presumpció que l'isati fos el material que els pictes van usar per decorar-se el cos. Els experiments contemporanis amb isati proven que no es treballa bé ni com a pintura corporal ni com a pigment de tatuatge. És altament [[astringent]], i en usar-se com a tatuatge o en microlaceracions, produeix força picor i teixit lacerat que, una vegada guarit, no queda blau. L'ús comú de fems com un ingredient en el tint tradicional d'isati el fa encara més impossible d'aplicar en la pell.<ref name="ní Dhoireann" />

 

== Referències ==