Longus: diferència entre les revisions

S'ha suggerit que el nom ''Longus'' és una mala interpretació de l'última paraula del títol de l'obra ''Dafnis i Cloe'' ''Λεσβιακῶν ἐρωτικῶν λόγοι δ''', del Manuscrit Florentí. Seiler també fa l'observació que el millor manuscrit comença i acaba amb ''λόγου'' (no amb ''λόγγου'') ''ποιμενικῶν''. Si el seu nom era realment Longus, probablement era un [[llibert]] d'alguna família romana que tenia aquest nom com a [[cognomen]].

 

 

És evident, per les al·lusions presents a la novel·la, que Longus coneixia bé la poesia grega arcaica (Safo) i hel·lenística, en particular la poesia pastoral ([[Teòcrit de Siracusa|Teòcrit]]), el teatre i la literatura antiga grega de l’època romana (especialment les [[Bucòliques]] de [[Virgili]] ): s’hi inspira i l’utilitza en la composició de la seva trama, els noms dels personatges, les descripcions i els símbols presents a la novel·la.