Herba del pastell: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiqueta: editor de codi 2017
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 10:
[[Fitxer:Isatis tinctoria MHNT.BOT.2011.3.12.jpg|miniatura|''Isatis tinctoria'']]
 
Fin[[Segle XVI|s]] a finals del s. [[Segle XVI|XVI]], quan l'indi es posa al mercat a causa del desenvolupament de les rutes del «Orient Llunyà», l'isatiel glast era l'única font de tintura blava a Europa.
 
Les primeres troballes arqueològiques de [[Llavor|llavors]] daten del [[Neolític]] i es van trobar en la cova francesa de [[Audoste]], [[Boques del Roine]]. En assentaments de l'Edat de Ferro en [[Heuneburg]], Alemanya, han quedat impressions de llavors en [[Terrissa|terrisseria]]. Els enterraments de [[Hallstatt (Alta Àustria)|Hallstatt]], [[Hochdorf]] i [[Hohmichele]] contenen tèxtils tenyits amb isatiglast.
 
[[Juli Cèsar|Juli César]] diu en ''[[Guerra de les Gàl·lies (llibre)|de Bello Gallico]]'' que els ''Britanni'' usen ''vitrum'' per marcar els seus cossos, cosa que podria significar «tatuatge amb isatiglast», encara que més probablement faci referència a un tipus de vidre blau verdós que era comú en aquells temps.<ref name="ní Dhoireann">Ní Dhoireann, Kym (2004) "[http://www.cyberpict.net/sgathan/essays/woad.htm The Problem of the Woad] {{Wayback|url=http://www.cyberpict.net/sgathan/essays/woad.htm}}". [[2 de juny|2 de junio]] [[2007]]</ref> Els [[pictes]] haurien pres el seu nom del [[llatí]] ''picti'', que significa «pintat popular» o, possiblement, «tatuat popular», per la seva pràctica d'anar a la batalla nus amb els cossos pintats o tatuats, la qual cosa ha estat rememorada en la cançó britànica moderna humorística ''The Woad Ode'' (''L'Oda a Isatiglast''). No obstant això, estudis més recents posen seriosament en dubte la presumpció que l'isatiel glast fos el material que els pictes van usar per decorar-se el cos. Els experiments contemporanis amb isatiglast proven que no es treballa bé ni com a pintura corporal ni com a pigment de tatuatge. És altament [[astringent]], i en usar-se com a tatuatge o en microlaceracions, produeix força picor i teixit lacerat que, una vegada guarit, no queda blau. L'ús comú de fems com un ingredient en el tint tradicional d'isatide glast
el fa encara més impossible d'aplicar en la pell.<ref name="ní Dhoireann" />
 
== Referències ==