Diferència entre revisions de la pàgina «Herba del pastell»

Etiqueta: editor de codi 2017
[[Fitxer:Isatis tinctoria MHNT.BOT.2011.3.12.jpg|miniatura|''Isatis tinctoria'']]
 
Fin[[Segle XVI|s]] a finals del s. [[Segle XVI|XVI]], quan l'[[Indi (colorant)|indi]] es posa al mercat a causa del desenvolupament de les rutes del «Orient Llunyà», el glast era l'única font de tintura blava a Europa.
 
Les primeres troballes arqueològiques de [[Llavor|llavors]] daten del [[Neolític]] i es van trobar en la cova francesa de [[Audoste]], [[Boques del Roine]]. En assentaments de l'Edat de Ferro en [[Heuneburg]], Alemanya, han quedat impressions de llavors en [[Terrissa|terrisseria]]. Els enterraments de [[Hallstatt (Alta Àustria)|Hallstatt]], [[Hochdorf]] i [[Hohmichele]] contenen tèxtils tenyits amb glast.
[[Juli Cèsar|Juli César]] diu en ''[[Guerra de les Gàl·lies (llibre)|de Bello Gallico]]'' que els ''Britanni'' usen ''vitrum'' per marcar els seus cossos, cosa que podria significar «tatuatge amb glast», encara que més probablement faci referència a un tipus de vidre blau verdós que era comú en aquells temps.<ref name="ní Dhoireann">Ní Dhoireann, Kym (2004) "[http://www.cyberpict.net/sgathan/essays/woad.htm The Problem of the Woad] {{Wayback|url=http://www.cyberpict.net/sgathan/essays/woad.htm}}". [[2 de juny|2 de junio]] [[2007]]</ref> Els [[pictes]] haurien pres el seu nom del [[llatí]] ''picti'', que significa «pintat popular» o, possiblement, «tatuat popular», per la seva pràctica d'anar a la batalla nus amb els cossos pintats o tatuats, la qual cosa ha estat rememorada en la cançó britànica moderna humorística ''The Woad Ode'' (''L'Oda a glast''). No obstant això, estudis més recents posen seriosament en dubte la presumpció que el glast fos el material que els pictes van usar per decorar-se el cos. Els experiments contemporanis amb glast proven que no es treballa bé ni com a pintura corporal ni com a pigment de tatuatge. És altament [[astringent]], i en usar-se com a tatuatge o en microlaceracions, produeix força picor i teixit lacerat que, una vegada guarit, no queda blau. L'ús comú de fems com un ingredient en el tint tradicional de glast
el fa encara més impossible d'aplicar en la pell.<ref name="ní Dhoireann" />
 
 
== Referències ==
409

modificacions