Pahlavuni: diferència entre les revisions

Vahram II Pahlawuni, en la seva inscripció de 1029 a l'Abadia de Marinasen, es qualificat com "de la raça dels Pahlavides i de la família de Sant [[Gregori l'Il·luminador|Gregori]]" Els kamsarakans i els gregòrides reclamaven ser descendents de dues diferents cases iranianes, els primers de la dels Karin-Pahlav i els segons de la dels [[Suren]]-Pahlav, si bé la inscripció no pot ser agafada com a garantia absoluta i més tenint en compte que els kamsarakans per via femenina si que descendien de Sant Gregori: el darrer mascle gregòrida, sant Isaac, va casar la seva filla i hereva amb el príncep Mamikònida, Hamazasp Mamikonian; el seu fill fou Sant Vardan II que fou el pare de Sant Susan de Gogarene i de Santa Susanik, l'esposa d'Aršawir, Príncep de Kamsarakan.

Després de l'abdicació de [[Gagik II]] d'Ani, Gregori II Pahlavuni que era ''Magister'' i dux de Mesopotàmia, va seguir el mateix camí i va cedir els seus drets a l'emperador [[Constantí IX]], passant a l'exili a territori romà d'Orient, on la descendència es va perpetuar a través de la filla de Gregori II, portant el cognom Pahlavuni. Tres branques de la família van sobreviure a Geòrgia i dues a Rússia. Gegori Magistros Pahlavuni va rebre molts títols i fou molt apreciat a la cort romana d'Orient. També va tenir certa rellevancia el seu oncle Vahram II i el fill d'aquest, Gregori Pahlavuni. El frill de Gregori Magistros, Vahram, va ser elegit el 1065 [[patriarca d'Armènia]] sota el nom de Grigor II.

Els Pahlavides georgians formen les cases de Palavandišvili i de Mxargrjeli (els Zacariàdes). El patronímic dinàstic de la primera casa, quan es combina amb la seva migració, el 1184, a Geòrgia des d'[[Ani]] que era el centre del regne armeni on els Pahlavides van deixar moltes construccions i inscripcions, deixen poc de dubte que la seva tradició genealògica es referia a la descendència gregoriana. El fet que els Pahlavides no destaquessin expressament nomenats aquesta tradició podria mostrar, que la reclamació era més una memòria vaga que una fabricació intencionada. Pel que fa als Mxargrjelis, el seu reclam medieval era ser descendents d'[[Artaxerxes I de Pèrsia|Artaxerxes Longimanus]], d'on el seu cognom (mxargrjel = longimanus). Aquesta afirmació equival a una reclamació d'origen arsàcida, ja que els [[arsàcides]] tradicionalment es consideren a si mateix com una branca dels [[aquemènides]]. Això és confirmat per la inscripció, datada el 1061, a l'abadia de la família Mxargrjeli de Sinahin pel 'Príncep de Prínceps Sapuh, fill de Gorbaniel de la Casa dels Pahlavides i dels arsàcides'. Sapuh era només una generació anterior al primer ancestre autenticat dels Mxargrejelis. El Mxargrjeli es van subdividir en tres branques: Argutinskij-Dolgorukij Pavlenov i Magalov).

Les dues cases de l'Imperi rus dites pahlavunides són les de Palavandov i Amirejibi

* CYRIL TOUMANOFF, ''INTRODUCTION TO CHRISTIAN CAUCASIAN HISTORY: II: States and Dynasties of the Formative Period'', Traditio, Vol. 17 (1961), Published by: Fordham University [http://www.jstor.org/stable/27830424].