Quítxua de Cusco–Collao: diferència entre les revisions

En termes lingüístics, el grup és problemàtic. Pel que fa al vocabulari, el [[quítxua de Cusco]] és el més proper al [[quítxua d'Ayacucho]], amb el que té un 96% de semblança lèxica,<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=quy Ethnologue report for language code: quy (Quechua, Ayacucho)]</ref> mentre que el [[quítxua de Puno]] i les varietats quítxua bolivianes han manllevat més lèxic i morfologia de l'[[aimara]]<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=qxp Ethnologue report for language code: qxp (Quechua, Puno)]</ref> i del castellà (per exemple, el sufix diminutiu ''ita, -itu, -sita, -situ'' en lloc de ''-cha'': cf. "pedreta": ''rumisitu'' a Bolívia vs. ''rumicha'' tant a Cusco com a [[Ayacucho]]). Típic dels dialectes de Cusco-Collao és l’aparició de conjuncions subordinades, per exemple, ''imaraykuchus'' (perquè) i ''sichus'' (si), o pronoms relatius, p. ex. ''pitachus'' (qui) o ''imachus'' (això, què), que són poc freqüents en el quítxua d'Ayacucho i en altres varietats quítxues. Conjuncions com ''imaraykuchus'' són, amb diferència, les més comunes en els dialectes bolivians.<ref>See for example [https://www.google.com/#hl=en&q=imaraykuchus+site:bible.is Google search for "imaraykuchus" at site bible.is], which includes Bible translations in Quechua of Cusco, North Bolivia, and South Bolivia (as well as Ayacucho Quechua, which does not have this word).</ref>En cas contrari, la subordinació en quítxua es pot expressar mitjançant sufixos i infixos com ''-pti-'' i ''-spa'' o (per substituir les oracions de relatiu) ''-q, -sqa'' i ''-na''.