Diferència entre revisions de la pàgina «Satèl·lits de Mart»

m
Espais sobrants
m (Espais sobrants)
|peu=
}}
Els '''dos satèl·lits de Mart''' són [[Fobos (satèl·lit)|Fobos]] i [[Deimos (satèl·lit)|Deimos]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.nytimes.com/2020/07/25/science/mars-moons-phobos-deimos.html|títol=Why the ‘Super Weird' Moons of Mars Fascinate Scientists. What’s the big deal about little Phobos and tinier Deimos?|consulta=6 de novembre de 2020|llengua=anglès|editor=The New York Times|data=25 de juliol de 2020|nom=Robin George|cognom=Andrews}}</ref> Ambdós tenen una forma irregular<ref>{{Ref-web|títol=NASA - Under the Moons of Mars|url=https://www.nasa.gov/exploration/whyweexplore/Why_We_27.html|consulta=2021-04-18|llengua=en|cognom=yvette}}</ref>, van ser descoberts per l'astrònom estatunidenc [[Asaph Hall]] l'agost de 1877 i porten el nom dels bessons mitològics grecs [[Fobos (mitologia)|Fobos]] (''por'') i [[Deimos (mitologia)|Deimos]] (''pànic''), fills d'[[Afrodita]] (conegut pels romans com a [[Venus]]) i [[Ares]] (conegut pels romans com a [[Mart]]), que van acompanyar el seu pare a la batalla. En comparació amb la Lluna de la Terra, les llunes Fobos i Deimos són petites.
 
== Història ==
Les especulacions sobre l'existència de les llunes de Mart van començar quan es van descobrir les [[Satèl·lits de Júpiter|llunes de Júpiter]]. Quan [[Galileo Galilei]], va redactar un informe ocult sobre l’observació de dues protuberàncies als costats de [[Saturn (planeta)|Saturn]] (després es va descobrir que eren els seus [[Anells de Saturn|anells]]), va utilitzar l’anagrama ''smaismrmilmepoetaleumibunenugttauiras'' per a l’''Altissimum planetam tergeminum observavi'' ("He observat que el planeta més llunyà tenia una triple forma"). [[Johannes Kepler]] l’havia malinterpretat com a ''Salve umbistineum geminatum Martia proles'' ("Hola, bessons furiosos, fills de Mart)".<ref>{{Ref-web|títol=Galileo, Kepler, & Two Anagrams: Two Wrong Solutions Turn Into Two Correct Solutions|url=https://judgestarling.tumblr.com/post/62652246148/galileo-kepler-two-anagrams-two-wrong-solutions|consulta=2021-04-18}}</ref>
 
Potser inspirada en Kepler (i citant la [[Lleis de Kepler|tercera llei de Kepler]] sobre el moviment planetari), la sàtira de [[Jonathan Swift]] [[Els viatges de Gulliver]] (1726) fa referència a dues llunes en el capítol 3 de la part 3 (el "viatge a Laputa"), en què es descriu que els astrònoms de Laputa van descobrir dos satèl·lits de Mart orbitant a distàncies d'entre 3 i 5 diàmetres marcians amb períodes de 10 i 21,5 hores. Phobos i Deimos (tots dos trobats el 1877, més d’un segle després de la novel·la de Swift) tenen distàncies orbitals reals d’1,4 i 3,5 diàmetres marcians i els seus respectius períodes orbitals són de 7,66 i 30,35 hores.<ref>{{Ref-web|títol=Galileo's Anagrams and the Moons of Mars|url=https://www.mathpages.com/home/kmath151/kmath151.htm|consulta=2021-04-18}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=ESA Science & Technology - Martian moons: Phobos|url=https://sci.esa.int/web/mars-express/-/31031-phobos|consulta=2021-04-18}}</ref> Al segle XX, V. G. Perminov, un dissenyador de naus espacials, les soviètiques Mars i Venus, va especular que Swift va trobar i desxifrar registres que els marcians van deixar a la Terra.<ref>{{Ref-llibre|títol=The difficult road to Mars : a brief history of Mars exploration in the Soviet Union|url=http://archive.org/details/difficultroadtom00perm|editorial=Washington, D.C. : National Aeronautics and Space Administration Headquarters|data=1999|isbn=978-0-16-058859-4|nom=V. G.|cognom=Perminov}}</ref> Tanmateix, l'opinió de la majoria dels astrònoms és que Swift simplement utilitzava un argument comú de l'època, que com que els planetes interns Venus i Mercuri no tenien satèl·lits, la Terra en tenia un i Júpiter en tenia quatre (coneguts en aquell moment), que Mart per analogia n'ha de tenir dos. A més, com que encara no havien estat descoberts, es raonava que havien de ser petits i propers a Mart. Això portaria Swift a fer una estimació aproximadament precisa de les seves distàncies orbitals i períodes de revolució. A més, Swift podria haver estat ajudat en els seus càlculs pel seu amic, el matemàtic [[John Arbuthnot]].<ref>{{Ref-publicació|article=The moons of Mars|url=https://ui.adsabs.harvard.edu/abs/1925PA.....33..496L/abstract|publicació=Popular Astronomy|data=1925|issn=0197-7482|pàgines=496|volum=33|llengua=en|nom=Roscoe|cognom=Lamont}}</ref>
 
El conte "Micromégas" de [[Voltaire]] de 1752, sobre un visitant estranger a la Terra, també fa referència a dues llunes de Mart. Voltaire va ser presumiblement influït per Swift.<ref>{{Ref-llibre|títol=The planet Mars|url=http://archive.org/details/planetmarshistor00shee|editorial=University of Arizona Press|data=1997|isbn=978-0-8165-1641-4|nom=William|cognom=Sheehan}}</ref> En reconeixement a aquestes "prediccions", dos cràters de Deimos reben el nom de Swift i Voltaire,<ref>{{Ref-web|títol=Planetary Names: Crater, craters: Swift on Deimos|url=https://planetarynames.wr.usgs.gov/Feature/5789|consulta=2021-04-18}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Planetary Names: Crater, craters: Voltaire on Deimos|url=https://planetarynames.wr.usgs.gov/Feature/6431|consulta=2021-04-18}}</ref> mentre que a Phobos hi ha un regio, [[Laputa Regio]], i un [[planitia]], [[Lagado Planitia]], llocs on els viatges de [[Els viatges de Gulliver|Gulliver]] (la fictícia Laputa, una illa voladora i Lagado, capital imaginària de la nació fictícia Balnibarbi).<ref>{{Ref-web|títol=Planetary Names: Phobos|url=https://planetarynames.wr.usgs.gov/Page/PHOBOS/target|consulta=2021-04-18}}</ref> Molts dels cràters de Phobos també reben el nom de personatges de [[Els viatges de Gulliver]].<ref>{{Ref-web|títol=Planetary Names: Search Results|url=https://planetarynames.wr.usgs.gov/SearchResults?target=PHOBOS&featureType=Crater,%20craters|consulta=2021-04-18}}</ref>
1.883.240

modificacions