Shuar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
{{
El '''shuar''' o '''shuar-chicham''' és un [[idioma]] parlat a l'[[Equador]]. Es parla en la zona sud-oriental de l'Equador, on s'assenten comunitats indígenes [[shuars]] i està molt pròximament emparentat amb el [[huambisa]] del [[Perú]]. Encara que el grup ètnic shuar supera els 80 mil membres, només uns 35 mil continuen usant la llengua i és a l'[[Equador]] on habita la gran majoria d'aquesta ètnia.<ref name==":0">{{Cite web|title=The Shuar, a Forgotten Indigenous Community in Ecuador.|last=Unrepresented Nations and People Organization (UNPO)}}[http://www.unpo.org/article/20214]</ref>
== Aspectes històrics, socials i culturals ==
=== Etimologia de l'autoglotònim ===
''Shuar'' significa en llengua shuar 'ésser humà'. En l'actualitat aquest denominatiu és molt més acceptat per a referir-se al grup ètnic i a la llengua que la mateixa parla, en contraposició al terme [[castellà]] ''jívaro'', considerat pejoratiu per ells. Cal assenyalar que tant ''shuar'' com a ''jívaro'' procedeixen del proto-jívaro ''*šiwar(a)'' 'ésser humà'.
El terme ''chicham'' significa 'parla, llengua' (és la nominalització del verb ''chicha-'' 'parlar') pel que ''shuar-chicham'' es remuntaria fins al proto-jívaro ''*šiwar(a) čičam(a)'' 'llengua dels homes'.
=== Història recent ===
La contribució lingüística del shuar al [[castellà]] no va servir en molt a les comunitats Shuar per a conservar la seva llengua, fins a la creació de la [[Federación de Centros Shuar del Ecuador]], primera organització d'aquesta classe a [[Amèrica Llatina]].
A partir d'això es va aconseguir obtenir el molt útil ''Sistema d'Educació Radiofònica Bilingüe Intercultural Shuar'' (SERBISH), que va iniciar des de 1968 i més tard va servir com a eix per al desenvolupament de les escoles bilingües, que recentment han estat creades.<ref name=":0">{{Cite book|title=Saving Languages: An introduction to language revitilization|last=Grenoble|first=Lenore A|publisher=Cambridge University Press|year=2006|isbn=978-0-521-81621-2|location=New York|pages=78–83}}</ref>
El propòsit principal de la [[Educació Intercultural Bilingüe|educació bilingüe i intercultural]], va ser ensenyar als Shuar espanyol per a això ells puguin demandar igual tracte com a ciutadans equatorians i permetre al seu idioma ser una llengua moderna i vibrant. Veient al futur els Shuar, confiant en la seva fortalesa organitzacional s'han proposat projectes molt ambiciosos com la creació d'un canal de televisió educacional, per a això ells estan buscant assistència i finançament tècnics a l'estranger.
Malgrat tot això, només un terç de la població equatoriana parla una o diverses llengües natives, els Shuar van haver d'esperar fins a la nova constitució de 1998 per al reconeixement formal al fet que la seva llengua sigui usada oficialment.
=== Distribució ===
L'idioma shuar es parla des del centre fins al sud de la regió amazònica en [[l'Equador]], específicament a les províncies de [[província de Pastaza|Pastaza]], [[Morona Santiago]] i [[província de Zamora Chinchipe]].
== Descripció lingüística ==
=== Fonologia ===
L'inventari fonològic establert per Turner (1958) és relativament simple:
{| class="wikitable"
!
![[consonant labial|Labial]]
![[consonant alveolar|Alveolar]]
![[consonant palatal|Palatal]]
![[consonant velar|Vetllar]]
![[consonant glotal|Glotal]]
|- align="center"
! [[Oclusives]]s
| style="font-size:larger;" |{{IPA|p}}
| style="font-size:larger;" |{{IPA|t}}
|
| style="font-size:larger;" |{{IPA|k}}
|
|- align="center"
! [[Africades]]
|
| style="font-size:larger;" |{{IPA|c}}
| style="font-size:larger;" |{{IPA|č}}
|
|
|- align="center"
! [[Fricatives]]
|
| style="font-size:larger;" |{{IPA|s}}
| style="font-size:larger;" |{{IPA|š}}
|
| style="font-size:larger;" |{{IPA|h}}
|- align="center"
! [[consonant aproximant|Aproximant]]s
| style="font-size:larger;" |{{IPA|w}}
| style="font-size:larger;" |{{IPA|r}}
| style="font-size:larger;" |{{IPA|y}}
|
|
|- align="center"
! [[Consonant nasal|Nasal]]
| style="font-size:larger;" |{{IPA|m}}
| style="font-size:larger;" |{{IPA|n}}
|
| style="font-size:larger;" |{{IPA|ŋ}}
|
|}
L'inventari vocàlic també és relativament simple:
{| class="wikitable"
! rowspan="2" |
! colspan="3" | '''orals'''
! colspan="3" | '''nasals'''
|-
![[vocal anterior|anterior]]
![[vocal central|central]]
![[vocal posterior|posterior]]
![[vocal anterior|anterior]]
![[vocal central|central]]
![[vocal posterior|posterior]]
|-
! '''[[vocal tancada|tancades]]'''
| style="text-align:center; font-size:larger;" | {{IPA|i}}
| style="text-align:center; font-size:larger;" |{{IPA|ɨ}}
| style="text-align:center; font-size:larger;" |{{IPA|u}}
| style="text-align:center; font-size:larger;" |{{IPA|ĩ}}
| style="text-align:center; font-size:larger;" |{{IPA|ɨ̃}}
| style="text-align:center; font-size:larger;" |{{IPA|ũ}}
|-
! '''[[vocal oberta|Obertes]]'''
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |{{IPA|a}}
|
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |{{IPA|ã}}
|
|-
|}
Algunes fonts afegeixen una vocal [{{IPA|e}}] però aquesta és un al·lòfon de /{{IPA|a}}/ en un entorn palatal, altres fonts usen la representa gràficament <''e''> per al fonema /{{IPA|ɨ}}/.
=== Morfologia ===
El shuar és una [[llengua aglutinant]] que usa gairebé exclusivament la [[sufix|sufixació]] tant per la [[derivació (lingüística)|derivació de paraules]] com per la [[flexió (lingüística)|flexió gramatical]] (només s'ha descrit un prefix que serveix per a formar el [[causatiu]] d'alguns verbs).
La morfologia nominal és relativament simple ja que bàsicament consisteix en arrels desnundas amb algun element díctic clitizado, però no apareixen distincions de gènere o número en el nom o els adjectius (quan una forma lèxica és objecte verbal es marca amb l'afix ''-n''). En canvi la morfologia verbal és notòriament complexa. Una forma verbal pot marcar [[aspecte gramatical|aspecte]], [[temps gramatical|temps-mode]], agent, pacient, [[Negació (gramàtica)|negació]] i [[evidencialitat]]. Una formal verbal personal en shuar sol consistir en una llarga cadena de sufixos de la següent forma:
:{|class="wikitable" style="text-align:center;"
|-
! Arrel !! Relació<br />pronominal !! Nomina-<br />litzador
! Aspecte !! Negació !! Temps-<br />Mode !! Persona<br />1 !! Persona<br />2 !! Evidencial
|-
| rowspan="3"|V || -ram/-rma/-tma<br />-karta/-kartu<br />-tu/-ru
| || -Ø/-i<br />-k<br />-k<sup>i</sup><br />-r<br />-s || -č(a) || -Ø<br />-ma<br />-mia<br />-tat/-tta
| -ha<br />-h<br />-me<br />-u || -Ø<br />-ha<br />-h<br />-me<br />-u
| -i<br />-api<br />-k<br />-(a)š
|-
| || -tniu || || || || || ||
|-
| || || -a<br />-it || || || ||
|}
El següent cuador mostra la conjugació del verb 'ser, estar' en el present:
:{|class="wikitable" style="text-align:center;"
|-
! colspan=2|''Penke chicham''
|-
| wi yaitjai || 'estic, sóc'
|-
| ametme || 'estàs, ets'
|-
| ni yaiti || 'està, és'
|}
=== Sintaxi ===
Respecte a l'ordre bàsic el shuar és una llengua molt consistentment [[SOV]]:
:''ni páŋgi uncúri éyncu amúk-dt.''
:3a.<small>[[singular|SG]]</small> serp molta gent matar-<small>[[Aspecte gramatical|PF]]</small>
:'La serp va matar a molta gent'.
=== Vocabulari ===
Des de l'última colonització realitzada pels migrants mestissos i blancs a la Amazonía Equatoriana, la llengua shuar ha servit com a base per als moltíssims [[toponímia|topònims]] i noms de plantes que ara existeixen a les províncies de [[Pastaza (província)|Pastaza]], [[Morona Santiago]] i [[Zamora Chinchipe]].
== Referència ==
{{listaref}}
== Bibliografia ==
* Adelaar, Willem F.H. with Pieter C. Muysken. (2004) ''The languages of the Andes'' (especialmente la sección 4.4 "The Jivaroan languages", pp. 432-437). Cambridge: [[Cambridge University Press]]. ISBN 978-0-521-36275-7.
* Turner, Glen D. (1958): "Alternative phonemicizing in Jivaro", en ''International Journal of American Linguistics'' 24, 2, pp. 87–94.
{{Llengües de l'Equador}}
{{autoritat}}
[[Categoria:Llengües de l'Equador]]
[[Categoria:Llengües ameríndies]]
|