Casa Fuster: diferència entre les revisions

L'edifici conegut com a Casa Fuster va ser projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner i construït entre 1908-1911, per encàrrec de Consol Fabra i Mariano Fuster i Fuster.<ref name="ipac"/>

L'edifici, de nova planta, se situa com a extrem del Passeig de Gràcia, tot configurant-se com un edifici quasi exempt, amb tres façanes: les principals al passeig de Gràcia i el carrer Gran de Gràcia -que conformén una cantonada- i una de secundària al carrer de Gràcia.<ref name="ipac"/>

A les dues façanes principals, l'arquitecte va utilitzar elements [[neogòtic]]s i florals, propis del seu llenguatge [[Modernisme català|modernista]], però, en aquesta ocasió, amb una certa contenció i un concepte més auster en les ornamentacions. Aquesta contenció es veu precisament en els elements decoratius de les diferents obertures i els [[capitell]]s que ofereixen una esquematització en els motius vegetals i una clara tendència a les línies més planes i geomètriques. Així mateix, la cantonada pren protagonisme amb la construcció d'un cos cilíndric en tota la seva alçada, element ja present a altres obres de Domènech i Montaner com l'Hospital de Sant Pau o la Casa Lleó Morera. Aquest element torrejat es desenvolupa només des del primer pis, tot quedant la planta baixa com punt diàfan amb una gran columna central. La base del cilindre forma així, una mena de [[voladís]] ricament esculpit i d'on arrenquen uns nervis que aboquen en una mena de [[mènsula|mènsules]] d'[[ordre jònic]]. Aquestes mènsules fan de base a les columnes -de [[fust]] estriat i capitell esculpit- que configuren la galeria porticada del primer pis. Aquest element porticat es desenvolupa a ambdós costats de la torre -al primer pis de les façanes del Passeig de Gràcia i del carrer Gran de Gràcia- concretament, com una galeria en voladís que serveix de base als balcons localitzats al segon nivell de l'edifici. Destaquen les obertures dels pisos superiors, a manera de finestres coronelles -d'inspiració medieval- amb [[llinda]] trilobulada, algunes d'elles amb mainells i baranes de ferro. L'edifici es remata amb unes mansardes d'estil francès i un balustre de pedra corregut que la zona de la torre es completa amb uns [[pinacle]]s.<ref name="ipac"/>

La façana del carrer de Gràcia, fa ús de l'estructura metàl·lica vista i d'elements austers en la decoració, més característica de les seves primeres obres arquitectòniques.<ref name="ipac"/>

Destaca molt especialment la gran varietat i riquesa dels material emprats, especialment del [[marbre]] vermell del fust de les columnes de la planta baixa que contrasta amb el blanc de la façana.<ref name="ipac"/>

Es tracta d'una construcció amb set nivells d'alçat: planta baixa, primera o principal, quatre pisos i terrat pla transitable a més d'un nivell de soterrani.<ref name="ipac"/>

El soterrani de l'edifici, on antigament hi havia una sala de ball anomenada El Danubio Azul, s'ha convertit en la sala d'esdeveniments Domènech i Montaner. Aquesta sala es troba just a sota del Cafè Vienès -del que es parlarà més endavant- i d'estructura molt similar a aquest. Es tracta d'un espai molt ampli amb grans columnes amb fust llis i capitell floral abstracte que sostenen les voltes de maó revestides amb pa d'or i que contrasta amb el terra de tessel·les negres que adopten una forma circular.<ref name="ipac"/>

A la planta baixa, hi trobem el vestíbul amb la recepció de l'hotel; és un espai de gran diafanitat gràcies a la seva estructura hipòstila amb gran columnes de fust estriat de marbre vermell i capitell floral que recullen el grans arcs que suporten les voltes de maó. Aquesta estructura es manté en l'espai conegut com a Cafè Vienès -que recupera el nom de l'antic cafè que s'ubicava al mateix lloc, de gran popularitat entre els barcelonins durant els anys quaranta per ser un punt de trobada per a les tertúlies- però en aquest cas les voltes de maó estan pintades amb pa d'or. Al vestíbul es localitzen dues escales que donen accés als pisos superior, una d'elles -la que es troba cap al carrer de Gràcia- tancada avui dia per una estructura metàl·lica. La blancor de les parets contrasta amb el [[Basament|sòcol]] pintat de color groc, un dels poc elements coloristes de l'edifici a més de les columnes. Actualment disposa també de dos ascensors.<ref name="ipac"/>

Finalment, a la planta noble hi ha el restaurant de l'hotel, anomenat Galaxó, en referència al turó on Mariano Fuster tenia una casa a Mallorca. Es tracta d'una estança amb vistes al passeig de Gràcia, amb tres zones únicament separades per arcades de pedra i on les columnes que conformen la galeria porxada queden incorporades a l'interior de l'estança. El sostre original, actualment es troba cobert amb un plafó de formes ondulades decorat amb pa d'estany que, reinterpreta en clau més contemporània les voltes de la planta baixa.<ref name="ipac"/>

La resta de nivells es troben ocupats per les habitacions de l'hotel i altres espais d'esbarjo com el gimnàs o el bar entre d'altres. Destaca en aquest sentit la coberta planta transitable, avui dia ocupada per la terrassa del bar i una piscina.<ref name="ipac"/>

L'edifici conegut com a Casa Fuster va ser projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner i construït entre 1908-1911, per encàrrec de Marià Fuster i Fuster i de Consol Fabra i Puig. Va ser la darrera casa urbana projectada per l'arquitecte i està situada just al final del passeig de Gràcia, a la zona coneguda com Els Jardinets, punt d'unió amb l'antiga vila de Gràcia, on els propietaris tenien un terreny amb un antic edifici, la Fàbrica de Xocolata Juncosa, en el qual van voler fer-se una nova casa.<ref name="ipac"/>

Des de l'any 1911, la Família Fuster i Fabra va viure a la planta noble, període al que estava considerat com un dels edificis més cars de la ciutat. Al 1922 l'edifici va ser adquirit per D. Jaume Ymbern Fort, moment al que el Café Vienés, localitzat a la planta baixa de l'edifici, es va convertir en lloc de trobada i tertúlia dels artistes i membres de l'alta societat de l'època.<ref name="ipac"/>

Durant molts anys l'immoble va ser d'habitatges, (els germans Espriu eren alguns dels inquilins de la finca) fins que el 1962 el va comprar l'empresa ENHER (Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana) amb la intenció d'enderrocar-lo i fer un nou edifici per instal·lar-hi les seves oficines. Gràcies a l'oposició popular i a diversos articles anònims a la premsa del moment, es va salvar l'edifici i uns anys després, el 1978, s'inicià una rehabilitació per adaptar l'interior al seu nou ús i es va restaurar l'exterior.<ref name="ipac"/>

Posteriorment, l'any 2000 l'empresa Hoteles Center va adquirir l'edifici amb la intenció de tornar-lo a obrir a la ciutat, en aquest cas com a hotel, després d'una llarga i costosa rehabilitació a càrrec de l'empresa GCA, amb els arquitectes Josep Juanpere i Josep Riu. Durant el procés de restauració no només s'han respectat tots aquells elements originals de la casa -voltes, columnes, ornaments-, sinó que a més a més el projecte decoratiu realça els espais de l'edifici i hi dona un nou valor. Al 2004 es va obrir l'hotel Casa Fuster, amb categoria d'hotel de 5 estrelles.<ref name="ipac"/> Les protestes d'entitats veïnals de Gràcia que reclamaven que l'espai es convertís en un espai cultural i d'equipaments no van servir per frenar el projecte.<ref>{{Ref-publicació|article = Els veïns volen la Casa Fuster per a equipaments del barri.|publicació = La Veu del Carrer (FAVB)|data = Barcelona, núm. 63 (estiu 2000),|pàgines = 6}}</ref>