Casa de l'Ardiaca: diferència entre les revisions

La casa de l'Ardiaca, que des de fa més d'un segle forma un conjunt amb la contigua casa del Degà, és el fruit de diverses intervencions arquitectòniques produïdes des del {{segle|XV}}. La casa de l'Ardiaca presenta tres cossos disposats entorn d'un pati, en una atípica estructura en U motivada per la irregularitat del solar, i respon encara a una concepció típicament [[arquitectura gòtica|gòtica]]. Els trets renaixentistes es redueixen a alguns elements decoratius, en particular el portal d'entrada, fet "a la romana" (1510-c. 1514).<ref name="ipac"/>

La casa del Degà, annexa a l'anterior, fou modificada el 1420. La façana que dona al pla de la Seu fou remodelada a partir del 1548 per disposició del degà Jaume Estela. Poc després, el 1559, es va fer una façana nova al carrer de Santa Llúcia, així com el pati i l'escala actuals.<ref name="ipac"/>

Els dos edificis foren objecte d'una reforma poc afortunada i sovint abusiva per part de l'arquitecte Josep Garriga. La remodelació comportà la unificació de les dues cases i la construcció del pati porxat actual de la casa de l'Ardiaca (prolongant les arcades originals pel costat de la tanca del carrer de Santa Llúcia), amb el seu brollador central, fet a partir de les baranes del pou originari. Posteriorment, el 1895 s'hi instal·là el Col·legi d'Advocats de Barcelona, època en la qual Domènech i Montaner dissenyà la bústia de [[marbre]] que hi ha al costat del portal.<ref name="ipac"/>

L'any 1919 l'Ajuntament de Barcelona comprà tot el conjunt per instal·lar-hi l'Arxiu Històric de la Ciutat, i n'encarregà la restauració a l'arquitecte Josep Goday, que modificà els interiors, aixecà la casa del Degà fins a anivellar-la amb la resta de l'edifici, i estengué la galeria d'[[arc rebaixat|arcs rebaixats]] de la casa de l'Ardiaca a tot el conjunt. També hi incorporà un nou repertori de finestres i d'altres materials del {{segle|XVI}}, procedents d'edificis enderrocats. Les últimes reformes les va fer l'arquitecte Florensa a la façana de la casa del Degà que dona al pla de la Seu (1955) i a la façana posterior (1962), que dona a l'avinguda de la Catedral.<ref name="ipac"/>

La casa de l'Ardiaca, antiga residència dels ardiaques majors de la seu, que estava assentada des del {{segle|XII}} sobre dues torres de la muralla romana unides per un pont, fou transformada per l'ardiaca Lluís Desplà i Oms en un palauet [[arquitectura gòtica|gòtic]]o-renaixentista (1479-c. 1514). Al seu costat hi havia la casa del Degà, que fou modificada el 1420 en ampliar-se el pla de la Seu.<ref name="ipac"/>

La història dels dos edificis és paral·lela des del 1870, en què van ser comprats per Josep Altimires, el qual n'encarregà la reforma a l'arquitecte Josep Garriga i Garriga. La reforma, sovint excessiva, comportà la unificació de les dues cases en un sol edifici. El 1919 fou adquirit per l'Ajuntament de Barcelona com a seu de l'Arxiu Històric de la Ciutat, i l'edifici fou novament remodelat per l'arquitecte Josep Goday.<ref name="ipac"/>