Església de Sant Jaume (Barcelona): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m eliminant paràmetres redundants, ara a WD
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
Línia 15:
 
== Descripció ==
El temple de l'antiga Església de la Trinitat -actual parròquia de Sant Jaume- es localitza al districte de Ciutat Vella de Barcelona, amb façana al número 28 del carrer Ferran.<ref name="ipac"/>
 
L'edifici -únic element conservat de l'antic Convent dels Trinitaris- es localitza a una [[illa de cases]] emmarcada pels carrers Rauric, Lleona, Avinyó i Ferran. El temple es desenvolupa al centre de l'illa, en una parcel·la poligonal que abasta tota la seva amplada longitudinal, fet que permet que l'edifici disposi de dues façanes; la principal al carrer Ferran i una secundària al carrer Lleona. To i així l'edifici queda emmarcat també pel carrer del Beat Simó cap a la banda més occidental i el carrer de la Trinitat cap a la més oriental.<ref name="ipac"/>
 
Es tracta d'un temple de planta de [[creu llatina]] amb una [[nau (arquitectura)|nau]] central de gran alçada i coberta amb voltes de [[creuer (arquitectura)|creueria]]; disposa de [[capella (arquitectura)|capelles]] laterals comunicades a través d'uns passos d'[[arc de mig punt]] [[dovella|adovellat]]s i cobertes amb [[volta d'aresta]]. Sobre de les capelles laterals es desenvolupa un pis més que s'obre a la nau central a través d'uns grans arcs apuntats que disposen d'una [[balustrada]] de pedra a la banda inferior, tot creant una zona de [[tribuna]] [[ampit]]ada. El transsepte del temple s'obre al creuer a través de sengles arcs de mig punt i que juntament amb l'estructura de la nau permeten importar la gran [[cúpula]] de base octogonal, nervada i amb lluernari que remata el centre de l'edifici.<ref name="ipac"/>
 
La capçalera de l'edifici és recta i al [[presbiteri]] -lleugerament elevat respecte de la nau- es localitza un gran [[retaule]] daurat, de traça [[arquitectura gòtica|gòtica]] i taules pintades que amaga parcialment una petita [[rosassa]] oberta al mur.<ref name="ipac"/>
 
Els paraments són de pedra, amb [[carreu]]s vistos ben escairats, que contrasten amb el revestiment emblanquinat de les voltes.<ref name="ipac"/>
 
Pel que fa a la façana principal, oberta al carrer Ferran, disposa de tres trams verticals molt ben definits i separats -des de l'alçada del primer pis- amb esveltes columnetes que imposten a sobre d'unes [[mènsula|mènsules]] en forma de caps humans i que culminen en sengles [[pinacle]]s que emmarquen la coberta a dues vessants del tram central.<ref name="ipac"/>
 
Al tram central es localitza la gran portada monumental d'accés al temple, flanquejada per [[pilastra|pilastres]] que rematen en pinacles. Es tracta d'una portada esbocinada amb diverses rosques, totes elles emmarcades per un gran [[arc ogival|arc apuntat]] exterior decorat amb ganxets i una decoració vegetal que culmina amb un floró on es representa un Crist crucificat. Tant la [[llinda]] recta de la porta com el [[timpà (arquitectura)|timpà]] presenten decoració escultòrica; la llinda té tres escenes - la central corresponent amb la Trinitat i les dues laterals amb l'anunciació- emmarcades per unes arcuacions de mig punt que reposen a sobre una mena de mènsules amb forma de cap humà i rosasses al carcanyol. Al timpà es reprodueix una escena de Sant Jaume Matamoros que actualment es troba parcialment amagada sota una gran creu de fusta amb l'escena de crucifixió pintada. Sobre d'aquest floró es localitza un grup escultòric en el que es representen nombrosos elements emmarcat per dues palmes. Al centre de la composició es disposa un llibre obert amb la inscripció: "DILIGES PROXIMUM TUUM SICUT TEIPSUM" provinent del Leviatà de l'Antic Testament, que es remata amb un estel de David, el qual es corona amb un barret de peregrí. A un costat del barret hi ha - fent al·lusió al peregrí- una vara amb la carabassa i a l'altre costat una espasa. Si bé és cert que no s'ha pogut identificar aquest escut com un símbol representatiu de l'ordre dels Trinitaris, sembla un element d'homenatge als orígens jueus del temple i la seva història. Aquest tram central on es troba la [[portalada]], es culmina a la part superior -a sota de la coberta- amb un gran [[òcul]] amb [[vitrall]] i es remata amb un element [[motllura|motllurat]] de mig punt.<ref name="ipac"/>
 
Tot flanquejant la porta -i el tram central de la façana en general- es disposen diverses obertures. Les de la planta baixa es configuren com arc de mig punt coronat per un [[arc conopial]] que es remata amb un floró; les del pis superior amb un arc apuntat que queda envoltant per un conopial, tot creant un espai entre tots dos arcs que ha estat aprofitat per disposar una decoració a base de traceries.<ref name="ipac"/>
 
A un dels costats de la façana es localitza el campanar que, construït a sobre d'una estructura de planta quadrada, disposa de dos nivells de base octogonal, tot disposant de finestres al darrer pis.<ref name="ipac"/>
 
== Història ==
L'actual parròquia de Sant Jaume té els seus orígens en un temple fundat el 1394 sota l'advocació de la Santíssima Trinitat per una confraria de Jueus conversos, poc després del saqueig del Call.<ref name="ipac"/>
 
El 1522 va passar als trinitaris, que hi estableixen una comunitat, ja en funcionament el 1529. Durant els segles XVI i XVII, els trinitaris ampliaren les dependències originals ih i bastiren al voltant el seu convent.<ref name="ipac"/>
 
El [[claustre]] era rectangular -amb cinc arcs al costat llarg i quatre als curts-, amb tres pisos i arcuacions de mig punt que [[imposta]]ven en columnes d'orde toscà. El segon pis tenia el mateix nombre d'arcs i el tercer, el doble.<ref name="ipac"/>
 
La desamortització de 1835 va significar la desaparició de la comunitat i l'enderroc del convent, exceptuant-ne únicament l'església que es va convertir en la parròquia de Sant Jaume. Recollia així la mateixa advocació i feligresia de la veïna parròquia de Sant Jaume, enderrocada coetàniament per les obres d'ampliació de la plaça Sant Jaume i de remodelació de l'ajuntament.<ref name="ipac"/>
 
De la construcció [[arquitectura gòtica|gòtica]] del temple s'en conserven els primers quatre trams de la nau única coberts amb [[volta de creueria]], i la traça de la porta, contractada el 1398 per Ramon de la Porta i Bartomeu Gual. No obstant, la [[llinda]] de la porta -esculpida amb l'Anunciació i la Trinitat- va ser realitzada al 1580 i el [[timpà (arquitectura)|timpà]] amb sant Jaume és obra del 1878, de Josep Santigosa.<ref name="ipac"/>
 
Al {{segle|XVI}}, hi foren afegides les [[capella (arquitectura)|capelles]] laterals i les del Remei, per a la qual Joan Costura construí el 1585 la porta exterior, d'un classicisme rigorós.<ref name="ipac"/>
 
El 1619, el Consell de Cent donà permís a l'orde per a ampliar l'església, tancant el carreró que hi havia rere la capçalera. Llavors es va construir el creuer amb la [[cúpula]] de base octogonal, l'actual [[presbiteri]] pla i la [[tribuna]] del cor, inaugurant-se la reforma el 5 de maig de 1647. Al {{segle|XVIII}}, a més de noves dependències conventuals, s'aixecà el campanar (1722).<ref name="ipac"/>
 
Entre 1866 i 1880 Josep Oriol Mestres s'encarregà de remodelar el temple, ampliant-ne el presbiteri, refent les dependències secundàries que arriben fins al carrer de la Lleona -on projecta el 1866 un [[frontis]] neomedievalitzant- i dotant al conjunt d'una fesomia clarament gotitzant que va repercutir especialment en les parts barroques i la façana principal. Concretament, amplià, multiplicà i reformà les poques obertures existents, entre elles un [[òcul]] sota la coberta a dues vessants.<ref name="ipac"/>
 
A l'interior, visiblement alterat a conseqüència de les successives restauracions, s'hi conserva des de l'any 1970 el [[retaule]] major de la Catedral, obra en fusta daurada del {{segle|XIV}}.<ref name="ipac"/>
 
== Referències ==