Diferència entre revisions de la pàgina «Font del Lleó»

14 octets eliminats ,  fa 2 mesos
m
Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
m (Diacrítics)
m (Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.)
 
== Descripció ==
La característica més interessant de la hidrologia de Caldes són les diverses fonts termals, i la font del Lleó, a dins de la vila de Caldes, ha estat la més famosa i important al llarg de la història. L'aigua brolla contínuament a una temperatura d'aproximadament 70 °C, de les més elevades de la península Ibèrica.<ref name="ipac"/>
 
El marc arquitectònic i escultòric que protegeix la font conjuga elements [[Barroc arquitectònic|barroc]]s i [[Neoclassicisme (arquitectura)|neoclàssic]]s. El conjunt presenta una clara simetria axial, tant en planta com en alçat. A la font, s'hi accedeix per una escala doble, limitada, per una banda, per grosses [[voluta (art)|volutes]] i, per l'altra, per un muret que normalment fa la funció de banc i que és davant per davant de la font. El broll d'aigua surt de la boca d'un lleó (la part més antiga de la font) col·locat en un mur presidit per tot un entorn escultòric. A cada banda del raig d'aigua hi ha unes columnes [[ordre dòric|dòriques]] que emmarquen perfectament la font i que sostenen com una espècie de [[frontó (arquitectura)|frontó]] amb l'escut de Caldes de Montbui, presidit al damunt per un lleó assegut, que domina tot el conjunt. A cada banda es disposen unes volutes i uns gerros de pedra d'un gran treball escultòric.<ref name="ipac"/>
 
Hi consten diverses dates: damunt del cap del lleó, 1581 (entre el 5 i el 8 hi ha un escut de caldes que podria ser sobreposat); les altres dates són: 1899 i 1927.<ref name="ipac"/>
 
Cal destacar el disseny arquitectònic i escultòric del conjunt. S'ha de fer esment d'alguns elements força singulars i bastant representatius, com poden ser el lleó que presideix la font, el lleó del qual brolla el raig d'aigua i que és un símbol històric de Caldes, i els fanals de [[ferro forjat]] [[Modernisme català|modernistes]], d'un espectacular treball.<ref name="ipac"/>
 
El conjunt és molt important des del punt de vista arquitectònic i escultòric, de definició de volums, composició i qualitat d'elements singulars. És un veritable monument d'estil [[Noucentisme|noucentista]], molt treballat, d'un disseny molt acurat i d'una gran bellesa. Té un valor històric i sentimental considerable, i ha format part de l'entorn de la plaça al llarg de molts anys.<ref name="ipac"/>
 
== Història ==
[[Fitxer:Caldes de Montbuy Fuente JMM.JPG|miniatura|L'aigua de la font del Lleó surt a una temperatura d'uns 72 [[Grau Celsius|°C]]]]
La part més antiga de la font és el cap del lleó per on surt l'aigua. Les primeres dades de la seva construcció es troben l'any 1581. L'any 1822 es va renovar considerablement i l'última restauració la van fer, el 1927, l'arquitecte de la segona generació [[Modernisme català|modernista]] [[Manuel Raspall]] (1877-1937), que durant molt de temps va ser arquitecte municipal de la vila de Caldes, i l'escultor E. Arnau (es pot apreciar la inscripció del seu nom al darrere de la font); aquesta última renovació és la més important i la que dona nom a la imatge actual.<ref name="ipac"/>
 
Antigament es deia font dels Escaldadors, perquè, a part de tenir un ús públic, en tenia un de professional: la feien servir els escaldadors de vímet. Al costat de la font i seguint l'antic traçat del torrent de Salser hi havia unes basses per fer l'oli. La primera la va fer construir Ramon Berenguer III a principis del {{segle|XII}}. Aquestes basses es deien: bassa del Rei i bassa de Sant Joan, i actualment és probable que es trobin sota el carrer de Joan Samsó.<ref name="ipac"/>
 
La font està situada la plaça del Lleó, centre neuràlgic de l'antiga i actual vila, formant part de la zona més monumental de la població. Està envoltada d'una arquitectura fonamentalment d'aquest segle, força heterogènia, a causa de les nombroses reconstruccions i restauracions. La plaça limita amb els carrers de Joan Samsó (Forn), Barcelona, Santa Susanna, Pont, Vic i Nou. El nom de la plaça de la Font del Lleó va ser donat per l'Ajuntament l'any 1979, encara que antigament i en diverses ocasions ja se'n deia, perquè a la plaça hi havia la font del Lleó.<ref name="ipac">{{ref-web | url=http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=28425 | títol=Font del Lleó | obra=Inventari del Patrimoni Arquitectònic | consulta=4 desembre 2016 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
1.977.920

modificacions