Samòsata: diferència entre les revisions

'''SamosataSamòsata''' ([[armeni]] {{lang|hy|Շամշատ, Šamšat}}, [[grec]] {{lang|grc|Σαμόσατα, ShamushatSamósata}}) fou una [[ciutat]] a la riba del [[Eufrates]], [[capital]] de [[Commagena]]. Cal no confondre Samòsata amb [[Arsamosata]], mes al est (a una situació exacta desconeguda).

Samosata era una ciutat fortificada, probablement d’origen [[Poble hitita|hitita]]. A la ciutat hi havia el palau dels reis de Commagena i mes tard residencia del governador de la província romana. També hi havia un pont que creuava l'Eufratesl’Eufrates.

Fou temporalment ocupada per [[Marc Antoni]] durant la seva campanya a [[Síria (província romana)|Síria]]

El [[segle I]], [[Ceseni Petus]], prefecte de Síria durant el regnat de [[Vespasià]], va descobrir que el rei [[Antíoc IV de Commagena]] preparava una aliança amb els parts als que oferia pas pel pont i la ciutat, i va ocupar preventivament la ciutat, i el rei fou deposat i Commagena annexionada ([[73]])

El [[297]] foren martiritzats a la ciutat set cristians: [[Abibus]], [[Hipparchus]], [[Jacob, màrtir|Jacob]], [[Lolià, màrtir|Lolià]], [[Paragnus]], [[Philotheus]] i [[Romà, màrtir|Romà]].

Aquí va néixer al [[segle III]] el bisbe [[Pau de Samosata]], que va predicar idees adopcionistes que van derivar mes tard en el [[paulicians]] i [[Bogomils|bogomilites]].

El [[625]] fou atacada i ocupada per l'emperadorl’emperador [[Heracli]] junt amb [[Marash]].

El [[858]] el cap paulicià, [[Karbeas]], amb ajut del emir de [[Melitene]], va derrotar els bizantinsBizantins davant de Samòsata. Va passar al califat fins que el [[927]] fou conquerida pels bizantinsBizantins.

El [[febrer]] del [[1098]] l’emir [[Baldukh]] va derrotar a les rodalies al llatí [[Balduí]].

El [[1114]] va se ocupada pel comte d'd’[[Edessa]] però va tornar als àrabsÀrabs el [[1149]].