George Lloyd (compositor): diferència entre les revisions

Lloyd va néixer a St Ives, Cornualla,<ref name="Lloyd, I">https://www.classical-music.com/composers/george-lloyd-2/#:~:text=Born%20on%2028%20June%201913,legend%2C%20in%201933%2D4.[[[1bare URL]</ref> de part galesa i part d'ascendència nord-americana. Va créixer en una família molt musical.<ref [[[2]name="Lloyd, II">"George LLoyd - Composer". Cornwall Guide. 14 November 2011.</ref> El seu pare, William A. C. Lloyd, era un aficionat a l'òpera italiana. Va néixer a Roma i va tornar a Anglaterra a la mort del seu pare, oficial de marina retirat. William Lloyd va escriure una biografia de Bellini. També era un flautista experimentat. La mare de George Lloyd tocava el violí, la viola i el piano. Tots dos eren membres destacats del "St Ives Arts Club" i la seva casa era un lloc setmanal habitual de música de cambra, de manera que el jove compositor va créixer amb música al seu voltant. La seva àvia, la pintora nord-americana Frances (Fanny) Powell, havia estat cantant d'òpera i va ser la primera pionera de la colònia d'artistes de St. Ives.

George Lloyd va mostrar el seu talent com a compositor primerencament; va començar a compondre als 9 anys i va començar els estudis seriosos als 14 anys. Es va educar principalment a casa a causa de la febre reumàtica. El seu pare el va formar en els aspectes dramàtics de l'òpera, que li donava regularment escenes d'obres teatrals angleses per musicar-les, i més tard va estudiar violí amb [[Albert Sammons]] i composició amb Frank Kitson i [[Harry Farjeon]]. Va ser estudiant al "Trinity College" de Londres. La seva primera simfonia, escrita als 19 anys, va ser estrenada el 1932 per la ''Penzance Orchestral Society''<ref name="Lloyd, III">Report and review [[[[3]in [4]The Cornishman and Cornish Telegraph, Thursday 1 December 1932</ref><ref name="Lloyd, IV">Grove Music Online (subscription required)</ref> i va ser interpretada de nou el 1933 per ''l'Orquestra Municipal de Bournemouth'', amb la direcció del compositor en ambdues ocasions.<ref name="Lloyd, XVII">Lloyd's obituary [[[Notain 1]The Times mistakenly gave the Bournemouth performance as the premier. The obituary is reproduced (uncorrected) on www.georgelloyd.com, and the error has been much copied around the web.</ref> Una segona simfonia es va estrenar el 1935 i aviat va ser seguida per una tercera. George Lloyd i el seu pare William, van formar "The New English Opera Company" el 1935, amb la intenció d'establir una escola d'òpera anglesa. La primera òpera de George Lloyd, ''[[Iernin]]'', amb llibret del seu pare, es va representar el 1934 a Penzance, abans de ser traslladada al "Lyceum Theatre" de Londres, on va tenir una trajectòria inusualment llarga. La seva segona òpera, ''[[The Serf]]'', va ser escenificada per Vladimir Rosing a [[Covent Garden]] el 1938.<ref name="Lloyd, V">Allan Kozinn (10 [[[[5]July 1998). "George Lloyd, 85, British Symphonic Composer". The New York Times. Retrieved 22 October 200</ref>

Lloyd va servir a la [[Segona Guerra Mundial]] amb els Royal Marines com a ''bandista''. A bord del creuer "HMS Trinidad" en combois de l'Àrtic, era un dels ''bandistes'' que manava l'estació de transmissió, que estava situada al fons del buc del vaixell. El 1942, durant un compromís, el vaixell va disparar un torpede defectuós que va recórrer una pista circular i va impactar contra el vaixell, fracturant un gran tanc de gasoil. Molts dels companys de vaixell de Lloyd van ser ofegats pel gasoil, i va ser l'últim home que va escapar del compartiment.<ref name="Lloyd, VI">Max Arthur, [[[[6]Lost Voices of the Royal Navy. Hodder (ISBN 978-0340838143), 2005.</ref> Va patir un trauma mental i físic greu a causa del xoc al crani i va ser hospitalitzat abans de ser donat d'alta del Royal Marines. Al cap de 4 anys, va tenir prou feines per començar a compondre de nou, gràcies a la devoció i l'amor de la seva dona suïssa, Nancy.

Quan va acabar la guerra, la seva dona el va portar a Suïssa. El 1946 Lloyd va reprendre la composició i va escriure dues simfonies i l'òpera ''[[John Socman]]'', l'última encarregada per al Festival de Gran Bretanya de 1951. La salut de Lloyd es va deteriorar encara més i, el 1952, va residir a temps complet a Dorset. Durant 20 anys, a més de composició intermitent, va ser jardiner del mercat i va conrear bolets i clavells. Va compondre regularment de 4:30 a 7:30, abans que comencés la resta de la seva jornada laboral. Durant aquest període va continuar escrivint amb un estil melòdic i tonal, contrari al clima predominant dels estils modernistes i avantguardistes, de manera que va trobar dificultats per obtenir representacions de la seva música. Va recordar:{{Cita|<''Vaig enviar partitures a la BBC. Van tornar, generalment sense comentaris. Mai no vaig escriure música de 12 tons perquè no m'agradava la teoria. Vaig estudiar el beneït a principis dels anys 30 i vaig pensar que era un ull de gall, idea que produïa sons horribles. Va fer oblidar els compositors de cantar.''>}}<ref [7]name="Lloyd, VII">"Obituary: George Lloyd". The Times. 6 July 1998. Archived from the original on 16 December 2006. Retrieved 16 December 2006.</ref>El 1972 va vendre el seu negoci de jardineria i es va traslladar a Londres per "recollir les peces de la meva vida musical" tal com ho va dir, i va començar un estiu indi extraordinari i productiu. Algunes de les seves partitures van ser acceptades per ser difoses per la BBC i va continuar col·laborant amb la ''BBC Philharmonic Orchestra'' i enregistrant 7 de les seves 12 simfonies i 3 dels seus concerts de piano amb aquesta orquestra. Va ser un adoptant molt primerenc de la tecnologia digital i va establir la seva pròpia empresa de gravació, producció, publicació i distribució, amb 22 enregistraments de CD en total. Després de la seva mort, va ser compositor de la setmana a Radio 3 i el programa de la BBC Proms del 2013 va incloure representacions del seu ''Rèquiem'' i el seu ''H.M.S. Marxa de Trinitat'' per a l'Orquestra a l'última nit dels Proms.

Lloyd va dedicar més temps a la composició a partir del 1973 i va començar a rebre una major atenció en els anys següents. La BBC va emetre la seva ''Simfonia núm. 8'' el 1977, 8 anys després de la seva acceptació per a la seva emissió el 1969. La seva ''Simfonia núm. 6'' va rebre una actuació a The Proms el 1981.<ref name="Lloyd, VII">"Obituary: George [[[[7]Lloyd". The Times. 6 July 1998. Archived from the original on 16 December 2006. Retrieved 16 December 2006.</ref> Lyrita Records<ref name="Lloyd, VIII">Raymond Ericson [[[[8](28 November 1982). "Recordings: Tradition Shapes British Music". The New York Times. Retrieved 22 October 2009.</ref> Conifer Records i el segell nord-americà Albany Records van defensar la música de Lloyd a través de gravacions. Va desenvolupar una forta relació amb ''l'Orquestra Filharmònica de la BBC'', que va gravar i emetre set de les seves simfonies.<ref name="Lloyd, IX">Barrymore L. [[[[9]Scherer (18 February 1990). "Home Entertainment/Recordings: Recent Releases". The New York Times. Retrieved 22 October 2009.</ref> Per a Albany Records, Lloyd va dirigir la seva pròpia música,<ref name="Lloyd, X">Barrymore L. [[[[10]Scherer [11](4 March 1990). "Home Entertainment: Recent Releases". The New York Times. Retrieved 22 October 2009.</ref><ref name="Lloyd, XI">Barrymore L. Scherer (4 March 1990). "Home Entertainment: Recent Releases". The New York Times. Retrieved 22 October 2009.</ref> amb orquestres com ''l'Orquestra Simfònica d'Albany, l'Orquestra Philharmonia'' i la ''BBC Philharmonic''. Va ser durant dues temporades director principal de ''l'Orquestra Simfònica d'Albany'' (Estat de Nova York), on va dirigir les seves pròpies simfonies i obra de compositors nord-americans del segle XX. Va ser director convidat de ''l'Orquestra Filharmònica de Hong Kong'', que li va estrenar algunes de les seves obres. L'estrena als Estats Units de la seva ''Setena Simfonia'' va anar a càrrec de ''l'Orquestra Simfònica de Chicago''. Va dirigir 25 enregistraments en CD, incloses dues òperes, a més de les enregistrades per Sir [[Edward Downes]] i altres. Només dues obres orquestrals i la seva òpera ''[[The Serf]]'' van romandre sense enregistrar en el moment de la seva mort.

Les obres de Lloyd inclouen 12 simfonies i quatre concerts per a piano, dos per a violí i un concert per a violoncel. Per a les seves tres òperes, el pare de Lloyd va escriure els llibretes. Lloyd també va escriure cinc obres per a banda de música: ''Royal Parks, Diversions on a Bass Theme, English Heritage, Evening Song i Kings Messenger''. Va escriure la marxa oficial del vaixell per a la "Royal Marine Band" a l'HMS Trinidad i, posteriorment, va organitzar l'obra per a orquestra i per a banda de música. També va escriure una obra per a la banda de música: "Forest of Arden". Entre les seves obres orquestrals i corals es troben ''Pervigilium Veneris (La vigília de Venus), Una lletania i Una missa simfònica''. Les seves obres de cambra inclouen música per a piano sol i duet, quintet de llautómetall i obres per a violí i piano.