Revisió del 17:30, 26 jul 2021 modifica Mefalcope (discussió \| contribucions) 88 edits Continuació de l'edició. He posat Teatre a la mateixa categoria d'encapçalament. Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 18:37, 26 jul 2021 modifica desfés Mefalcope (discussió \| contribucions) 88 edits Ampliació de contingut literari i estabilització de la redacció existent. Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 12: La influència del [[cientifisme]] i l'aparició de la [[fotografia]] són factors determinants en la definició de l'[[estètica]] realista de la [[realisme (pintura)\|pintura realista]]. Els principals representants del realisme pictòric en els seus inicis a França foren [[Gustave Courbet]] (1819–1877), artista compromès amb els cercles revolucionaris i que va provocar unes grans polèmiques pels temes i els personatges enormement realistes que va retratar a les seves obres com els d’Enterrament a Ornans; [[Honoré Daumier]] (1808–1879), el qual va començar a utilitzar les noves tècniques que li permetien una difusió més gran de la seva obra com ara les caricatures en diaris i les litografies. [[Jean François Millet]] (1814-1875), el qual treballava com obrer agrícola per tal d’obtenir un sou complementari i va dedicar la seva obra pictòrica a la feina dels pagesos tot presentant un ambient de senzillesa i calma com a Les espigolaires i [[Jean-Baptiste Camille Corot\|Jean-Baptiste-Camille Corot]]. El moviment realista francès va tenir equivalents en tots els països occidentals, desenvolupats una mica més tard. A Gran Bretanya, artistes com Hubert von Herkomer i [[Luke Fildes]] van tenir un gran èxit amb pintures realistes tractant problemes socials. === Realisme pictòric a Catalunya ===▼ El realisme [[vuitcentista]] català té un representant molt primerenc: [[Ramon Martí i Alsina]] (1826-1894), que conegué l'eclosió del moviment a [[París]] i n'importà l'estil. En la dècada dels anys setanta alguns dels seus deixebles, com [[Joaquim Vayreda]] (1843-1894), un dels més importants paisatgistes del període, en difongueren el mestratge. [[Marià Fortuny i Marsal\|Marià Fortuny]] (1839 - 1874) amb una pintura detallista, costumista i brillant; i [[Isidre Nonell i Monturiol\|Isidre Nonell]] ( 1872 - 1911) , creador d’un realisme dramàtic de temàtica humil i marginal. El realisme ~~defensava~~[[vuitcentista]] lacatalà ~~representació~~té ~~sobre~~un larepresentant ~~tela~~molt ~~de la quotidianitat. Els artistes havien de ser el màxim d'objectius a l'hora de plasmar el que veien i observaven. A Catalunya, el nou corrent artístic el va introduir~~primerenc: [[Ramon Martí i Alsina]] (1826-1894), que havia conegut a [[París]] els artistes més innovadors de l'època, com els que s'agrupaven sota l'[[Escola de Barbizon]] o un dels màxims representants del nou estil, [[Gustave Courbet]], que creia que la missió dels realistes era trobar la veritat i ajudar a combatre les injustícies socials.<ref name="culturcat">{{citar ref \|títol =Realisme i Paisatge \|editor =Generalitat de Catalunya \|obra =Culturcat \|data =2012 \|url =http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=947e110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD \|consulta = 14/10/2012 }}{{Enllaç no actiu\|data=2018}}</ref>. En la dècada dels anys setanta alguns dels seus deixebles, com [[Joaquim Vayreda]] (1843-1894), un dels més importants paisatgistes del període, d'escenes rurals interpretades amb un estil molt àgil, semiimpressionista, tenyides sempre d'un gran lirisme. El seu germà, Marian Vayreda (1853-1903), conegut sobretot per les facetes literària i política, o com a promotor cultural, també va ser un pintor notable de figures i alguns temes costumistes olotins.<ref name="culturcat" /> Un altre deixeble important de Martí i Alsina va ser [[Josep Lluís Pellicer]] (1842-1901), que va aplicar el principi del realisme especialment en els dibuixos. La seva obra és d'un gran verisme i rigor periodístic. Pellicer va treballar sobretot com a reporter gràfic per a la premsa nacional i europea de l'època.<ref name="culturcat" />▼ Entre els seus alumnes hi havia altres homes que es van convertir en grans pintors i personalitats artístiques. Artistes tan diferents com [[Modest Urgell]] (1839-1919), [[Baldomer Galofre]] (1846-1902) o [[Enric Serra i Auqué]] (1859-1918). Entre els deixebles, però, van destacar sobretot [[Francesc Torrescassana]] (1845-1918), [[Josep Armet]] (1843-1911) i [[Jaume Pahissa i Laporta\|Jaume Pahissa]] (1846-1928). Tots ells es van especialitzar sobretot en el paisatge i, juntament amb el mestre, van contribuir a fer d'aquest gènere pictòric, fins aleshores menystingut, un dels més apreciats pel públic.<ref name="culturcat" />▼ ~~== Teatre ==~~ Al [[teatre]] dels segles XIX i XX, el [[naturalisme (teatre)\|naturalisme]] i el [[realisme (teatre)\|realisme]] són dues etapes del mateix fenomen artístic. El naturalisme és la culminació del realisme, la seva forma més extrema. [[Marià Fortuny i Marsal\|Marià Fortuny]] (1839 - 1874), tot i pertànyer al moviment orientalista, amb una pintura detallista, costumista i brillant pot incloure's en el moviment realista, així com [[Isidre Nonell i Monturiol\|Isidre Nonell]] ( 1872 - 1911) , creador d’un realisme dramàtic de temàtica humil i marginal<ref>{{Ref-web\|url=https://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/12/24/el-realisme/\|títol=El realisme}}</ref>. Així doncs, podem dir que el realisme és un corrent estètic que es dona entre els anys [[1830]]-[[1880]], apareix després del [[romanticisme]] i molt aviat es convertiran en moviments coetanis. Es caracteritza per escriptors que es preocupen per fer una pintura precisa de la societat, pretén duplicar la realitat i ho fa a partir del [[teatre]].<ref>teatre medieval i del Renaixement, Barcelona 62,1983</ref> És un corrent que es caracteritza per l'espontaneïtat del personatge i la seva psicologia. == Literatura: Novel·la i Teatre == El naturalisme, per altra banda, s'inicia a França amb la [[novel·la realista\|novel·la]] el 1870, poc després apareixerà el teatre naturalista a [[Europa]], sobretot a [[Anglaterra]], [[Alemanya]] i [[França]] i als [[EUA]].<ref>Castells i Altirriba, Joan: ''Materials relatius al teatre profà dels s.XVIII-XIX''. Estudios escénicos, XIX (1975), pàgs.13-46 </ref> En el camp de la '''literatura''', es considera [[Honoré de Balzac]] com el pare de la literatura realista. Va ser un autor prolífic, amb l'ambició de retratar la societat francesa de la seva època dins [[La Comèdia humana\|''La comèdia humana'']]. [[Gustave Flaubert]], conegut com un dels millors novel·listes occidentals que cercava l''e mot juste (el mot just)'', és conegut principalment per ''[[Madame Bovary]],'' [[Stendhal]], valorat per la seua aguda anàlisi de caràcters i la concisió del seu estil, en destaquen les seues novel·les ''Le Rouge et le Noir'' (''[[El roig i el negre]]'', 1830) i ''La Chartreuse de Parme'' (''[[La cartoixa de Parma]]'', 1839). En la literatura britànica, es considera dins del moviment de literatura [[Època victoriana\|victoriana]] hi ha exemples de literatura realista com la de [[Charles Dickens]], especialment obres com ''[[Oliver Twist]] o [[Temps difícils]].'' En la literatura russa, cal destacar [[Lev Tolstoi\|Tolstoi]] (''[[Guerra i pau]]'') i [[Fiódor Dostoievski\|Dostoievski]] (''[[Crim i càstig]]''). A Espanya, Benito Pérez Galdós és un dels màxims exponents d'aquest tipus de novel·la realista amb ''[[Fortunata y Jacinta]],'' juntament amb [[Leopoldo Alas y Ureña\|Leopoldo Alas, Clarín]], amb [[La Regenta]] ~~Els dramaturgs abandonaran la història per tal de situar l'acció a l'època contemporània. Els dramaturgs més significatius d'aquesta etapa són [[Frederic Soler]] i [[Àngel Guimerà]].~~ A Catalunya, [[Narcís Oller i Moragas\|Narcís Oller]], amb la seva ''[[La febre d'or\|Febre d’Or]]'' (1892), va ser el gran representant del realisme o [[naturalisme]] literari. Però també va haver-hi d’altres autors destacats com [[Marià Vayreda i Vila\|Marià Vayreda]], [[Dolors Monserdà i Vidal\|Dolors Monserdà]] o [[Josep Pin i Soler]], que van descriure a les seves obres l’ambient a les fàbriques i als salons, és a dir, la penúria obrera en oposició a l’opulència burgesa. En la difusió d’aquest corrent literari els crítics literaris [[Josep Yxart i de Moragas\|Josep Yxart]] i [[Joan Sardà]] van jugar un paper molt important. ▲=== Realisme a Catalunya === ▲El realisme defensava la representació sobre la tela de la quotidianitat. Els artistes havien de ser el màxim d'objectius a l'hora de plasmar el que veien i observaven. A Catalunya, el nou corrent artístic el va introduir [[Ramon Martí i Alsina]], que havia conegut a [[París]] els artistes més innovadors de l'època, com els que s'agrupaven sota l'[[Escola de Barbizon]] o un dels màxims representants del nou estil, [[Gustave Courbet]], que creia que la missió dels realistes era trobar la veritat i ajudar a combatre les injustícies socials.<ref name="culturcat">{{citar ref \|títol =Realisme i Paisatge \|editor =Generalitat de Catalunya \|obra =Culturcat \|data =2012 \|url =http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=947e110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD \|consulta = 14/10/2012 }}{{Enllaç no actiu\|data=2018}}</ref> En teatre, [[Àngel Guimerà i Jorge\|Àngel Guimerà]], en la seva segona etapa, de l'any 1890 fins al 1900, farà drames en prosa i de temàtica contemporània a l'autor, amb trets més propis del realisme i referències a la problemàtica social de les capes més humils (obrers, camperols, pescadors). Les obres més importants d'aquesta etapa són: ''[[Maria Rosa]]'', ''[[Terra baixa]]'' i ''[[La filla del mar]]''.<ref>{{Ref-web\|url=https://www.escriptors.cat/autors/guimeraa/\|títol=«Àngel Guimerà i Jorge». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).}}</ref> Un dels deixebles de Martí Alsina va ser [[Joaquim Vayreda]] (1843-1894). Vayreda és l'autor d'esplèndids paisatges dels voltants d'Olot, d'escenes rurals interpretades amb un estil molt àgil, semiimpressionista, tenyides sempre d'un gran lirisme. El seu germà, Marian Vayreda (1853-1903), conegut sobretot per les facetes literària i política, o com a promotor cultural, també va ser un pintor notable de figures i alguns temes costumistes olotins.<ref name="culturcat"/> Un altre deixeble important de Martí i Alsina va ser [[Josep Lluís Pellicer]] (1842-1901), que va aplicar el principi del realisme especialment en els dibuixos. La seva obra és d'un gran verisme i rigor periodístic. Pellicer va treballar sobretot com a reporter gràfic per a la premsa nacional i europea de l'època.<ref name="culturcat"/> ▲Entre els seus alumnes hi havia altres homes que es van convertir en grans pintors i personalitats artístiques. Artistes tan diferents com [[Modest Urgell]] (1839-1919), [[Baldomer Galofre]] (1846-1902) o [[Enric Serra i Auqué]] (1859-1918). Entre els deixebles, però, van destacar sobretot [[Francesc Torrescassana]] (1845-1918), [[Josep Armet]] (1843-1911) i [[Jaume Pahissa i Laporta\|Jaume Pahissa]] (1846-1928). Tots ells es van especialitzar sobretot en el paisatge i, juntament amb el mestre, van contribuir a fer d'aquest gènere pictòric, fins aleshores menystingut, un dels més apreciats pel públic.<ref name="culturcat"/> == Referències ==

Realisme: diferència entre les revisions