Benet XV: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la Categoria:Morts al Vaticà a partir de Wikidata |
→Pontificat: preposicions |
||
Línia 27:
Quan la guerra es va acabar va ser bandejat dels tractats de pau a petició d'Itàlia. Aquest fet va fer adonar-se a '''Benet XV''' que necessitava resoldre la qüestió romana, i justament va ser llavors, a partir de l'encíclica ''Pacem Dei Munus'', quan va començar a reclamar els seus drets com a sobirà d'un estat simbòlic, que Itàlia no li reconeixia, però que serien la base dels [[Pactes del Laterà]]. Amb l'[[encíclica]] ''Pacem, Dei munus pulcherrimum'' (1920) va suggerir les bases perquè un conflicte de tal magnitud no tornés a produir-se.
A pesar de l'oposició de l'estat italià, va enviar un observador a la [[Conferència de Versalles]], donant suport a les decisions del Tractat. Va restablir les relacions entre la Santa Seu i els governs de [[França]] i [[Anglaterra]], aconseguint que s'enviés un representant britànic al Vaticà, cosa que no ocorria des del {{segle|XVII|s}}. També va reprendre les relacions diplomàtiques amb [[Portugal]] i les va iniciar amb els nous estats sorgits del desmembrament de l'[[Imperi austrohongarès]]. Va promulgar un nou Codi de Dret Canònic (Codex Iuris Canonici) en 1917, el qual ja havia estat elaborat en la seva major part pel seu antecessor sant [[Pius X]]. També l'any 1917 va instituir la Congregació per a les Esglésies Orientals. El [[1919]] va aixecar la prohibició que els italians participessin en la vida política del regne, al mateix temps que animava
Amb la seva carta apostòlica ''Maximum illud'' de 1919 va donar un fort impuls a l'activitat missionera. El 1921, en ocasió del sisè centenari de la mort del [[Dant]], li va dedicar l'[[encíclica]] ''In Praeclara Summorum'', lloant la seva obra com una exaltació de la justícia i la providència.
|