Edicte de Milà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m viquificant |
m Bot: substitució automàtica de text (- mai mes + mai més , - sí mateix + si mateix, -<li> +#, -</li> + , - nomes + només , - una web + un web , -<p> +</br>, - sultans + soldans , - sultanat + soldanat, -, doncs +, car , - fixe + fix , - se |
||
Línia 5:
L'Edicte anava dirigit al Prefecte del Pretori, i va ser publicat el març del [[313]]. El seu text, segons [[Lactanci]], és el següent:
{{cita|"Nosaltres, els Augusts Constantí i Licini, havent arribat feliçment a Milà i havent inquirit amb especial interès tot el que es cregués conduent a la utilitat i seguretat públiques, hem jutjat que entre tot el que vèiem convenir al bé universal, devíem ocupar-nos preferentment del que afecta a l'honor diví, i donar als cristians, el mateix que a tots els altres, la lliure facultat de professar la religió que cadascun volgués, perquè l'assumpte de divi i celestial que existeixi es mostri benigne i propicia a nosaltres i a tots els qui estan subjectes al nostre poder. Així doncs, segons aquest nostre semblar i rectíssim judici, hem cregut que a ningú absolutament havíem de negar la facultat de seguir les creences dels cristians o aquelles de la religió que els semblés més convenient per sí, a fi que la màxima divinitat, en honor de la qual concedim la llibertat religiosa, pugui afavorir a tots com acostuma la seva benevolència. Per tant convé que sàpiga la teva fidelitat que és del nostre grat el que, fent a una banda totes les condiciones que van aparèixer en els anteriors rescriptes dirigits a la teva dignitat sobre el nom dels cristians, ara, pura i simplement, tots aquells que en unió de voluntats vulguin observar la religió cristiana, puguin fer-ho sense inquietud ni cap molèstia. Hem jutjat que devíem clarament advertir això a la teva sol·licitud, perquè sàpigues que nosaltres donem als mateixos cristians la lliure i absoluta facultat de professar la seva religió. I entengui la teva fidelitat, en veure el que a aquests hem concedit, que no menys concedim a tots els altres, pel que fa a la tranquil·litat pública, el lliure i complet dret a la seva religió i observança, perquè tots i cadascun tinguin la lliure facultat de professar el que hagin elegit,
La legislació pro-cristiana de Constantí es va concretar en els següents anys (319 a 323) en les següents lleis o edictes:
Línia 19:
Després de la seva victòria sobre Licini, Constantí va dirigir un edicte als ciutadans de la part oriental de l'Imperi, on l'Edicte de Milà no havia tingut casi bé aplicació i havia caigut en l'oblit (encara que probablement els cristians no van ser perseguits, malgrat que s'ha dit que va ser la persecució d'aquests el que motiu la intervenció de Constantí). En el nou edicte, el text del qual s'ha conservar a través del [[bisbe]] arrià [[Eusebi]], i per tant és menys fiable, Constantí diu:
{{Cita|...I ara et prec, poderós i excel·lentíssim Déu, siguis clement i propici per als teus orientals i per a tots els provincials tan afligits per tantes i tan llargues calamitats; concedeix per mitjà de aquest, el teu serf, tota classe de béns. No sense causa demano això de tu, Senyor de tots i Déu sant,
Si el text és veritablement aquest, resulta fàcil comprendre que en un [[estat]] sota un poder absolut, molts optarien per la conversió. (malgrat no creure sincerament) i altres intentarien evitar ser identificats com no cristians, dissimulant la seva pertinença a una altra religió (el que en si mateix no era perillós, però podia arribar a ser-ho, o almenys a constituir un obstacle per a certes carreres).
|