Revolució Cantant: diferència entre les revisions

 

Durant l'estiu del 1988 dues de les organitzacions més importants creades durant aquest període de renaixement començaren a confluir: el [[Moviment per la Independència de Letònia]] ([[LNNK]]) i el [[Front Popular de Letònia]] ([[LFT]]). Aviat el Congrés Ciutadà, inclinat de mode més radical cap a la independència, entrà a l'escena pública tot sol·licitant el [[boicot]] complet als representants del règim soviètic. Totes aquestes organitzacions tenien una meta comuna: la re-instauració de la democràcia i la independència. El 7 d'octubre del 1988 se celebrà una manifestació on es demanava la sobirania letona i l'establiment d'un sistema propi de justícia. Els dies 7 i 8 d'octubre se celebrà el primer Congrés del Front Popular de Letònia. Aquesta organització, que arribà a reunir 200.000 membres, es convertí en la força que lideraria el moviment de ressorgiment nacional letó i la tornada a la independència després de la dominació soviètica.

El vint-i-tres d'agost del [[1989]] se celebrava el cinquantè aniversari de la firma del [[pacte Mólotov-Ribbentrop]]. Amb l'objectiu de cridar l'atenció de l'opinió pública mundial sobre el destí que estaven patint les Repúbliques Bàltiques, aquest dia el Front Popular de cadascun dels tres països organitzà la formació d'una immensa cadena humana -coneguda com la [[Cadena Bàltica]]- que va discórrer durant més de 600 kilòmetres des de [[Tallinn]] fins a [[Vílnius]], passant per [[Riga]]. S'estima que hi participaren més de dos milions de persones, convertint-se en la major manifestació de la unitat d'aquests països en la lluita per llur independència.