Simfonia núm. 3 (Saint-Saëns): diferència entre les revisions

cap resum d'edició
m (Tercera Simfonia (Saint-Saëns) mogut a Simfonia núm. 3 de Saint-Saëns)
Cap resum de modificació
La '''Simfonia núm. 3, amb orgue, op. 78''' de [[Camille Saint-Saëns]] és una [[simfonia]] en [[do menor]] composta a la memòria de [[Franz Liszt]] i estrenada el [[1886]], sota la batuta del seu autor, en els concerts de la [[Societat Filarmònica de Londres]].
Tercera Simfonia (Camille Saint-Saëns).
 
Aquesta [[Simfonia en do menor]] fou composta a la memoria de [[Franz Liszt]] i estrenada el [[1886]], sota la batuta del seu autor, en els concerts de la [[Societat Filarmònica de Londres]]. D’ella va dir el musicògraf [[Jules Combarieu]]: <<per l’amplitut del desenvolupament, la solidesa de la factura i la bellesa de la técnica, reviu quelcom del gran art beethovià. Per emprar en massa els recursos sonors (Orgue i piano afegits a l’orquestra) i per la brillant utilització del metall, no sembla aliena a la influencia de Berlioz>>.
[[Tercera Simfonia, amb orgue, op. 78]].
Aquesta [[Simfonia en do menor]] fou composta a la memoria de [[Franz Liszt]] i estrenada el [[1886]], sota la batuta del seu autor, en els concerts de la [[Societat Filarmònica de Londres]]. D’ella va dir el musicògraf [[Jules Combarieu]]: <<per l’amplitut del desenvolupament, la solidesa de la factura i la bellesa de la técnica, reviu quelcom del gran art beethovià. Per emprar en massa els recursos sonors (Orgue i piano afegits a l’orquestra) i per la brillant utilització del metall, no sembla aliena a la influencia de Berlioz>>.
I. [[Adagio]]. [[Allegro moderato]]. [[Poco adagio]]: la exposició del tema inicial va a càrrec dels instruments de corda, desprès que s’ha produït una breu introducció. El tema en que comença l’obra te un marcat carácter dramàtic, molt mogut i de tints foscos. El moviment es transforma paulatinament fins a donar pas a un altra, de més tranquil•la expressió, més graciós i diafant.
El seu desenvolupament és breu. Desprès es produeix una altra transformació del tema inicial i l’orquestra torna a enfosquir-se dramàticament, però no tarda en reapareixer la pau del segon tema, que condueix a l’adagio, de gran serenitat, apacible, i en determinats moments, iclús, de certa eloqüència, subratllat tot per la corda i l’orgue, que deixa sentir llur greu accent en frases de conmovedora beatítut. Tan bell motiu és repreduït poc desprès per altres instruments de la gran massa orquestral; especialmente, deixen escoltar la seva veu el clarinet, la trompa i el trombó, acompanyats pels instruments d’arc. Els violins, acabat aquest periode, executen una variació i seguidament es passa al tema inicial del Allegro per donar cabuda al tema, sempre ràdiant de l’adagio, acompanyat majestuosament per l’orgue. Finalitza aquest primer temps de la Tercera Simfonia amb una coda, que per llurs amplis frases, serenes i elevades, crea un ambient místic, puríssim, quasi de religiós éxtasi.
Segueix un desenvolupament fugat, i a continuación un episodi de carácter tranquil i pastoral. Una altra brillant [[coda] possa fi a aquesta interessant [[Simfonia]], una de les obres més inspirades de l’autor de [[Sansón & Dalila]]. Malgrat tot , la partitura és poc coneguda del públic español. Rarament es presenta l’ocasió d’escoltar-se a [[Espanya]]. La força, la elegancia i la inspiració d’aquesta Simfonia, que té pasatges molt dignes, interessants i colorits, revelen l’habilitat i la mestresa en l’<<ofici>> que posseïa [[Saint-Saëns]].
 
==Referències==
(Referències: Las mejores Sinfonias de l’Editorial Daimon)
 
(Referències: *''Las mejores Sinfonias'' de l’Editorial l'Editorial Daimon)
([[Categoria: Simfonies//compositors francesos]])
 
([[Categoria: Simfonies//compositors francesos]])
182.475

modificacions