Elionor de Castella i de Portugal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Diacrítics
Afegides referències
Línia 4:
 
== Orígens familiars ==
Filla gran del [[rei]] [[Ferran IV de Castella]] i [[Constança de Portugal i d'Aragó|Constança de Portugal]]<ref name=":0">{{Ref-llibre|edició=1. ed|títol=Comtes, reis, comtesses i reines de Catalunya|url=https://www.worldcat.org/oclc/779740093|editorial=Editorial Base|data=2011|lloc=Barcelona|isbn=978-84-15267-24-9|nom=Jaume|cognom=Sobrequés i Callicó|llengua=català|pàgines=125,126}}</ref>. Era neta per línia paterna del rei [[Sanç IV de Castella]] i [[Maria de Molina]], i per línia materna de [[Dionís I de Portugal]] i [[Santa Elisabet de Portugal|Elisabet d'Aragó]]. Fou germana del rei [[Alfons XI de Castella]].
 
== Núpcies i descendents ==
Va ser promesa en la seva infància a l'infant [[Jaume d'Aragó i d'Anjou|Jaume d'Aragó]], primogènit del [[comte de Barcelona]] i [[rei d'Aragó]] [[Jaume II el Just]]. Tanmateix, l'infant, delerós de prendre els ordres sagrats, va voler renunciar-hi, fins al punt que va fugir d'amagat en el transcurs de la cerimònia nupcial que se celebrava a [[Gandesa]], el 18 d'octubre de [[1319]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Masià i de Ros |nom=Angels |títol=Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro El Ceremonioso |url=http://books.google.cat/books?id=JiMDTjZkcUUC&pg=PA199&dq=Jaume+d%27Arag%C3%B3+leonor+1319+gandesa&hl=ca&sa=X&ei=vo1tUdDgDo3X7Aaxn4G4Cg&ved=0CDIQ6AEwAA#v=onepage&q=Jaume%20d%27Arag%C3%B3%20leonor%201319%20gandesa&f=false |llengua=castellà |editorial=CSIC-Dpto. de Publicaciones |data=1994 |pàgines=199 |isbn=8400074459}}</ref> El fet va desplaure força a la cort castellana.
 
El [[5 de febrer]] de [[1329]] a la catedral de [[Tarragona]], Elionor va maridar-se amb el [[comte de Barcelona]] i [[rei d'Aragó]] [[Alfons el Benigne|Alfons III el Benigne]], germà de l'infant Jaume, convertint-se en la seva segona esposa. Fruit d'aquest matrimoni van néixer<ref>{{Ref-llibre|edició=1. ed|títol=Comtes, reis, comtesses i reines de Catalunya|url=https://www.worldcat.org/oclc/779740093|editorial=Editorial Base|data=2011|lloc=Barcelona|isbn=978-84-15267-24-9|nom=Jaume|cognom=Sobrequés i Callicó|llengua=català|pàgines=125}}</ref>:
* l'infant [[Ferran d'Aragó i de Castella|Ferran d'Aragó]] ([[1329]]-[[1363]]), casat el [[1354]] amb [[Maria de Portugal i de Manuel|Maria de Portugal]], filla de [[Pere I de Portugal]]
* l'infant [[Joan d'Aragó i de Castella|Joan d'Aragó]] (v[[1330]]-[[1358]]), casat amb Isabel Núñez de Lara i assassinat per ordre del seu cosí [[Pere I de Castella]]
Línia 16:
La successió, segons el principi de la indivisibilitat de la Corona, corresponia a Pere, el futur [[Pere el Cerimoniós|Pere III]], fill de la primera muller del Benigne, [[Teresa d'Entença]]. Davant aquest fet Elionor va pressionar el rei perquè consentís almenys a fer importants donacions territorials als fills tinguts amb ella. Així doncs, Ferran va rebre el marquesat de [[Tortosa]] i diverses poblacions del reialme de València, com també en va rebre algunes el seu germà Joan. Aquestes donacions, que implicaven una minva considerable del patrimoni reial i que perjudicaven sobretot el primogènit, donaren lloc a l'esclat d'un conflicte politicosocial. La noblesa es va dividir i una part va emparar la reina i els seus dos fills. Però l'enèrgica protesta dels súbdits valencians va ser decisiva perquè el rei revoqués una part de les donacions.
 
Poc abans de la mort del Benigne, Elionor va haver de fugir a [[Castella]] amb els infants Ferran i Joan per temor de la possible venjança del seu fillastre. Durant la [[guerra dels Dos Peres]] va ser empresonada per [[Pere I de Castella|Pere el Cruel]], que la feu assassinar al castell de [[Castrojeriz]] el [[1359]]<ref name=":0" />.
[[Fitxer:Sepulcre d'Alfons el Benigne.jpg|miniatura|Sepulcre d'Alfons el Benigne, on reposa també Elionor de Castella ([[la Seu Vella|Seu Vella]] de [[Lleida]])]]