Superconductivitat d'alta temperatura: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Plantilla "Problemes" |
||
Línia 1:
{{Problema|Física|Quin és el mecanisme físic que explica la superconductivitat d'alta temperatura? Per què la [[teoria BCS]] no pot explicar-la?}}La '''superconductivitat d'alta temperatura''' és la que es produeix a temperatures crítiques superiors a 77 K (és a dir, per sobre de la temperatura de fusió del [[nitrogen]]). Fou descoberta per Chu el 1987 en un [[òxid]] de [[coure]], [[bari]] i [[itri]].
Tots els compostos que presenten aquest tipus de superconductivitat són òxids de coure, batri i itri, anomenats genèricament YBCO, són cristalls amb l'estructura tetragonal de la [[perovskita]] i presenten anisotropia en determinades propietats superconductores. Tots ells són [[superconductor de tipus II|superconductors de tipus II]], en els quals el camp magnètic pot penetrar en el seu interior creant tubs de flux (vòrtexs) que formen regions metàl·liques normals dins l'estructura superconductora. La [[teoria BCS]] no pot explicar el fenomen i sembla que les capes d'àtoms de coure hi tenen un paper destacat.
| |||