Tanzimat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment
m Tipografia
Línia 24:
 
== Cap a un estat modern ==
Les tensions provocades pel Tanzimat van arribar de totes les direccions, tant en els qui creien que les reformes no arribarien massa lluny, com els detractors d'aquestes, un sector conservador que no veia més que efectes negatius en els canvis que s'estaven donant al si de la societat turca. En aquest context es va arribar a la dècada de 1860, on un grup de joves, conegut com a [[Joves Otomans]], van demanar noves reformes i una [[Constitució]], i que va arribar el 1876, encara que va ser anul·lada dos anys més tard. Des d'aquell moment i fins a 1908 van seguir una sèrie de conspiracions contra el govern, desembocant en una revolució militar i la caiguda del sultà [[Abdul Hamid  II]], amb la restauració de la constitució de 1876, seguida de reformes més radicals que les de la passada centúria.
 
Malgrat la pèrdua de gran part de les seves províncies durant el {{segle|XIX}} i principis del XX ([[Grècia]], [[Sèrbia]], [[Valàquia]], [[Macedònia (regió)|Macedònia]], [[Moldàvia]], [[Albània]], part de [[Bulgària]], [[Algèria]], [[Líbia]], [[Tunísia]] i [[Egipte]]), ningú no es va imaginar el col·lapse que sofriria l'Imperi després de la [[Primera Guerra Mundial]]. El govern va cometre l'error d'aliar-se amb els [[Imperis Centrals]], i el saldo va ser la pèrdua de totes les províncies asiàtiques, excepte [[Anatòlia]].