Josep Torrademé Moliné: diferència entre les revisions

m
Corr ling
(correcció ortogràfica.)
m (Corr ling)
'''Josep Torrademé Moliné''' ([[El Perelló]], 17 de desembre de [[1878]] - [[Tortosa]], 31 d'octubre de [[1948]]) fou un metge del Perelló i el primer director del Dispensari Antipalúdic de l'Aldea-Amposta.
 
Torrademé va estar al capdavant de les tasques investigadores dutes al [[Parc Natural del Delta de l'Ebre|Delta de l'Ebre]] per lluitar contra les malalties que ocasionaven una gran mortalitat, com el paludisme o [[Malària|malária]], la [[Leishmaniosi visceral|leishmaniosi]] o kala-azar, entre altres. Aquestes investigacions el duguerem a exercir els càrrecs més importants dintre les institucions catalanes de l'època que lluitaven per erradicar aquestes malalties, com el de director del Dispensari Antipalúdic de l'Aldea-Amposta, ser membre dedel l'Consell Tècnic de Sanitat, de les juntes de Sanitat de Tarragona i de [[Catalunya]], relacionar-se amb les principalesprincipals personalitats científiques de l'època en la materiamatèria, com el Dr. [[Gustavo Pittaluga Fattorini|Gustavo Pittaluga,]] a més de participar en diversos congressos internacionals i impartir diverses conferències en prestigioses institucions médiquesmèdiques.
 
La inquietud per l'estudi del kala-azar portà Josep Torrademé a cursar el doctorat en medicina a la [[Universitat de Madrid|Universidad Central de Madrid]], obtenint el títol de doctor el 28 de novembre de 1914. La tesi doctoral versà sobre "El Kala-Azar infantil en el término municipal de Perelló, provincia de Tarragona, partido judicial de Tortosa. Estudio clínico"<ref>{{Ref-tesi|cognom=Torredamé Moliné|nom=Josep|títol=El kala-azar infantil en el término municipal de Perelló, provincia de Tarragona, partido judicial de Tortosa. Estudio clínico.|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=277844|llengua=Español|data=1914|universitat=Universidad Central de Madrid|lloc=Madrid}}</ref>.
 
Políticament, Josep Torradamé es va manifestar públicament com a home republicà i d'esquerres, i va ser escollit vocal de la ''Organización Republicana del Perelló''. Durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil Espanyola]], Torradamé hagué de paralitzar la seva tasca d'investigació antipalúdica que desenvolupava al Dispensari de l'Aldea-Amposta, centrant-se a atendre els ferits de la guerra, sobretot a partir que es produeixen els bombardejos de l'aviació franquista sobre el Perelló. Josep Torrademé es va exiliar a [[França]], abans de l'arribada de les tropes [[Franquisme|franquistes]] al Perelló el 14 de gener de 1939, retornant a l'abril de 1940. El 20 de maig de 1941 el Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques de Barcelona va confirmar la condemna de Josep Torredemé a multa i al confinament fora de Catalunya, a [[Sueca]] ([[País Valencià|València]]). El 19 d'octubre de 1943 se li notificà que, revisada la seva causa judicial, el Jutjat Militar de Tortosa havia sentenciat l'11 d'octubre la seva lliure absolució i llibertat definitiva per falta de proves en contra d'ell. Malalt d'Alzheimer, viurà fins a la seva mort a Tortosa.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Buera Boyer, J.R; Vendrell Cedó, J.; Ferré Margalef, J.|títol=Josep Torrademé Moliné. Un metge perellonenc al capdavant de la lluita antipalúdica. Edita: Famílies Figueres-Cugat i Figueres Callau, 2021.|data=2021|editorial=Famílies Figueres Cugat i Figueres-Callau.|lloc=Barcelona|pàgines=304|isbn=978-84-09-29091-5}}</ref>
 
== Referències ==
8.419

modificacions