La guerra de les llengües: diferència entre les revisions

També els que s'oposaven al jiddisch no podien renunciar-hi com a llur llengua materna d'expressió. Al temps de la [[Segona Aliyyà]] l'hebreu tenia poques paraules, i era difícil renunciar a la llengua materna, que per la major part dels immigrants va ser el jiddisch. [[Shlomo Lavi]], un dels ideòlegs de la Segona Aliyyà, va escriure que la comunitat de [[Qevutsat Kinnéret|Kineret]] havia estat de fet purament hebrea, però "no és pas possible de tenir en compte quant havia costat. No hi ha cap manera de fer una estimació de quant costa a una persona la transició d'una llengua a l'altra, especialment d'una altra llengua que encara no és una llengua parlada. I quina tortura més gran, la de la ment que vol parlar i que té coses a dir però ha de silenciar-se i quequejar."{{Refn|חבר יעל, מה שחייבים לשכוח: יידיש ביישוב החדש (כתר: 2005), עע' 42, 44}} A l'Europa de l'Est es donava suport l'hebreu del jiddisch, que era més ric i tenia profunditat, i a l'Europa de l'oest i a altres països—de les llengües de l'educació i de les llengües locals, com l'anglès, l'alemany, el francès, el castellà, i altres. Fins a la segona aliyyà escriptors en l'hebreu se sentien inferiors i tenien por de l'aïllament i de l'oblit. David Frischman va escriure el 1901: "la llengua hebrea s'ha quedat sense parlants i sense lectors. Nosaltres no tenim un poble, no tenim una literatura, no tenim un moviment, no tenim una recuperació i no tenim res."{{Refn|גרץ נורית, אל מה שנמוג (עם עובד, 1997), ע' 108}}

 

 

L'associació "Ezra", que era una organització de jueus alemanys no-[[Sionisme|sionista]], va aportar la major part dels diners a la institució, i la seva gestió, dirigida pel Dr. [[Paul Nathan]], va decidir que l'[[alemany]], i no l'hebreu, fos utilitzat per a ensenyar, principalment gràcies a l'avantatge de l'alemany com a llengua comuna en la [[ciència]]. L'hebreu era la llengua, el [[Parla|discurs]] viu en la qual s'havia començat de prop, i hi havia una gran escassetat de vocabulari tècnic i científic i eines que permetin a l'educació, el llenguatge científic.