Mosaic del Circ de Bell-lloc (Girona): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Gestió de l'entitat nbsp
m Correccions lingüístiques
Línia 30:
A l'extrem dret del mosaic hi trobem una representació arquitectònica, l'anomenat ''[[oppidum]]'', tractat amb gran concreció i detall, ocupant una gran extensió comparat amb d'altres mosaics. S'hi representen sis ''[[Cursa de carros|carceres]]'', lloc on es preparaven i des d'on sortien les quadrigues, separades per grups de tres, presidides per una figura central asseguda de forma majestàtica en una llotja a la part superior: el ''[[pulvinar]]''. Es tracta del president dels jocs, que sosté la ''mappa'' (vel) a la mà dreta, just abans de deixar-lo caure per donar sortida a la cursa. A la mà esquerra hi té unes taules o còdex. Sobre les carceres hi ha dues representacions: escenes mitològiques que fan referència a la [[fundació de Roma]]. L'escena superior és la ''[[Luperca|Lupercal]]'', on hi apareix la lloba alletant els bessons Ròmul i Rem, i al seu costat una figura asseguda, vestida amb indumentària militar, que tant ha sigut interpretat com el déu Mart (pare dels bessons), o una personificació de la mateixa Roma. L'altra escena, la inferior, representa l'episodi de trobada del [[Mart (mitologia)|Déu Mart]] amb [[Rea Sílvia]] (mare dels bessons). Aquestes dues escenes que volen evocar directament la presència de Roma en el mosaic, són considerades també “unica” en relació amb la temàtica representada habitualment en les curses de circ.
 
A l'arena, les quadrigues estan acompanyades de tres figures. Observem un personatge amb el braç alçat a la corba dreta que sosté una àmfora. Ha estat identificat com un ''[[sparsor]]'': l'encarregat de dotar d'aigua als eixos dels carros per refredar les rodes de fusta de l'escalfor per elpel fregament. A la part superior de l'extrem esquerre de la composició hi ha un personatge a cavall – avui només en conservem la part posterior –. Es tracta d'un genet que mira enrere, dirigint-se a la quadriga de ''Calimorfus''. Porta un bastó (gaiata), i unes cintes que volen que li surten de sobre l'espatlla. Ha estat objecte de dues interpretacions: alguns afirmen que es tracta d'un ''[[iubilator]]'': animador de les faccions i anunciador de la quadriga guanyadora, o un ''[[desultor]]'': especialista en exhibicions a cavall, que afegeix moments d'espectacle a la cursa. El tercer personatge es troba davant la quadriga de ''Torax'', que acaba de donar la volta a l'''spina''.
 
També ha sigut identificat com un ''sparsor'', amb el braç aixecat ordenant al genet que faci frenar la quadriga. També s'ha provat de trobar més respostes a tots els interrogants sorgits a partir de l'anàlisi epigràfic de les inscripcions. Les inscripcions que designen el nom de l'auriga i del cavall de tir tenen una càrrega semàntica molt concreta i clara en totes les representacions de curses de circ de l'imperi romà. Tot i això, els dubtes i les controvèrsies continuen.