Diferència entre revisions de la pàgina «Abiward»

2.335 bytes afegits ,  fa 13 anys
cap resum d'edició
(Pàgina nova, amb el contingut: «'''Abiward''' és una ciutat de Turkmenistan, part d'un oasi amb Nasa, Baward <ref> o Atak, paraula turca que vol dir "contraforts"</ref> i altres llocs. ==...».)
 
==Història ==
 
Ja en temps dels reis aquemènides s'hi va establir una fortalesa per defensa dels atacs des de la estepa que la llegenda atribueix a Baward inb Gudarz, un feudatari de Kai Kabus. Fou l'antiga capital del districte d'[[Apaortene]] i bressol de la dinastia [[arsàcida]] dels parts. Al començament del període cristià [[Isidor de Carax]] l'esmenta amb el nom de ''Apauarktike'' junt amb la inaccessible vila de Dara, construïda per Arsak (Arsaces). Sota els [[sassànides]] hi havia una important comunitat cristiana i un sínode nestorià presidit pel catholikos Josep s'hi va fer el 553; en aquest any la ciutat tenia bisbe que servia a la propera fortalesa persa de Shahr-i Firuz; la regió va restar dividida en petits principats; Ibn Khurdadhib ha conservat el nom dels reis de [[Sarakhs]] (Zadoya), de Nasa (Abraz) i d'Abiward (B.hmiya).
 
En temps de la conquesta musulmana hi havia un marzban persa que governada [[Nishapur]], [[Tuz]], Nasa, i Abiward. Hi va arribar Abd Allah ibn Amir ibn Kuraysh el [[651]]/[[652]] i el governador local (''azim'') va pagar tribut (400.000 dirhams); la ciutat va quedar en mans dels magnats locals o ''dehqan'' amb una guarnició àrab (segurament absent entre 656 i 662). [[Kutayba ibn Muslim]] va reunir a [[Merv ]] tropes procedents d'Abiward per la seva expedició del hivern del 708 al 709 contra el príncep heftalita Tarkan Nizak del [[Tukharistan]]
En temps del califa [[Al-Mamun]] (183-833), els [[tahírides]] van construir el ''ribat'' (fortalesa) de Kufan, a l'oest d'Abiward. Vers el [[segle X]] estava ocupada tota la regió pels turcs khaladj que foren després substituïts per altres tribus. Al segle XIV va passar a mans dels príncep mongols Djun Ghurbani. Sota [[Abbas I el Gran]] la regió no era part de [[Pèrsia]]. Sota [[Nadir Shah]], originari d'aquesta regió, Atak fou el lloc d'inici de la seva carrera; després del [[1747]] la regió va passar a dependre dels khans de [[Khivà]] fins el [[1885]] quan es va delimitar la frontera ruso-persa i va quedar en zona russa i Atak va passar a formar part del [[Turquestan Rus]].
 
Sota [[Harun al-Rashid]] (786-809) és va revoltar a Abiward un home de nom Abu l-Kasib contra el governador Ali ibn Isa ibn Mahan (796-806); després dels [[tahírides]] va estar en mans dels [[samànides]] i dels [[saffàrides]], per retornar als [[samànides]]. Un dels darrers samànides [[Nuh II ben Mansur]] (976-997) va cedir la ciutat i comarca als [[afrigides]] de [[Khwarizm]] en recompensa per la seva ajuda contra els [[karakhànides]] que havien ocupat [[Bukharà]] el [[992]], però el governador samànida de [[Khurasan]], Abu Ali Simdjuri, no la va voler entregar.
 
El [[1004]] [[Ismail II ben Nuh al-Muntasir]] (999-1005) va intentar establir a Abiward una línia de defensa amb el ajut dels turcs [[oghuz]], però fou derrotat per les forces de [[Khwarizm]]; després de la caiguda dels samànides els turcs nòmades van pressionar cap aquesta regió i [[Mahmud de Gazni]] el 1025 va haver d'admetre l'assentament de quatre mil famílies turques a les zones de [[Sarakhs]], Abiward i Farawa; el 1027 els habitants de Nasa i Abiward es queixaven al sultà de la violència dels turcs a la zona; progressivament la zona va esdevenir de majoria turca.
 
Després de pertànyer als mongols i dins el khanat [[Il-khan]], a la descomposició d'aquest va passar als mongols Djun Ghurbani (Čun Ḡurbānī) dirigits per Arghun Shah que van construir una confederació amb centre a [[Tuz]], [[Merv]] i altres oasis i ciutat de l'estepa. Al segle XVI, sota [[Abbas I el Gran]] la regió no era part de [[Pèrsia]] i pertanyia als uzbeks [[xaibànides]] portant el nom d'Atak (Atäk).
 
Sota [[Nadir Shah]], originari d'aquesta regió, Atak fou el lloc d'inici de la seva carrera; bon nombre de famílies de Pèrsia van ser enviades aquí en exili; després de la mort de Nadir el [[1747]] la regió va passar a dependre dels khans de [[Khivà]] fins el [[1885]] quan es va delimitar la frontera russo-persa i va quedar en zona russa i Atak va passar a formar part del [[Turquestan Rus]].
 
== Arquologia ==
 
Excavacions arqueològiques a la antiga ciutat de Kuhna-Abiward s'han fet al segle passat a uns 8 km a l'oest de l'estació de Kahka amb una superfície de 12000 m2; també s'ha excavat l'antiga fortalesa de Kuhna-Kahkaha, reconstruïda per [[Tamerlà]] el [[1382]]. A 22 km al sud hi ha les ruïnes de Khiwa-abad poblada per Nadir Shah de presoners alliberats després de la conquesta de [[Khivà]]; i a 17 km al sud-est de l'estació d'Artik hi ha les ruïnes de la vila de Čoghondur. A més es troben nombrosos ''kurghans'' o munts. Alguns d'aquestos llocs remunten a l'època arsàcida.
 
== Bibliografia ==
 
Le Strange, ''Lands'',
 
 
[[Categoria:Turkmenistan]]
117.921

modificacions